El Parlament de Catalunya, elegit amb elecció proporcional, va tenir durant 30 anys una centralitat protagonitzada per Convergència i Unió que li assegurava una certa estabilitat. L’oposició d’esquerra, ja fragmentada entre independentista, autonomista i unionista li havia pogut agafar el poder el 2003 només deixant de banda la qüestió territorial. El procés independentista, surgit de la societat civil fragmenta els partits polítics i el seu electorat, obligats de recomposar-se amb la qüestió sobiranista però també en temps de crisi, entre sistema i antisistema.
Al si de Convergència i Unió, d’ideologia demòcrata cristiana, si CDC aposta per la independència, la part majoritària d’UDC, és federalista. L’anunci per part d’en Josep Antoni Duran i Lleida de crear una plataforma política fora de la qüestió nacional anuncia una possible fractura al si de la federació. L’altre problema de CiU, al poder durant 30 anys és d’estar considerat com un partit del sistema.
Esquerra republicana de Catalunya, independentista i d’esquerra, privilegia l’aspecte nacional respecte amb l’aspecte social, apropant-se de la social-democràcia. El partit és el principal beneficiari del procés i podria esdevenir el primer partit de Catalunya. Pateix de la pèrdua del seu electorat el més d’esquerra que s’en va cap a l’esquerra antisistema catalana o espanyola.
El PSC, social-demòcrata i federalista és el perdedor del procés, amb un descens constant des del 2010. Federat amb el PSOE, la seva ala catalanista marxa a poc a poc cap a Esquerra Republicana i el seu electorat tradicional de la immigració espanyola a Catalunya s’en va cap a l’esquerra antisistema espanyola de Podemos.
Iniciativa per Catalunya – Verds ja ha perdut la batalla de l’esquerra antisistema. Indecisos de cara al procés, la meitat dels seus militants serien independentistes, federat amb Izquierda Unida, el seu electorat es divideix entre l’esquerra antisistema catalana de la CUP i l’espanyola de Podemos.
La CUP és l’esquerra antisistema catalana, independentista i d’extrema esquerra. Propulsada al Parlament el 2012, aquest partit beneficia avui dels vots d’ICV i de la part la més d’esquerra d’ERC.
Podemos és el nou partit d’esquerra antisistema espanyol, segons els sondejos primer partit d’Espanya. Ambigu sobre la independència, està favorable a l’organització d’un referèndum a Catalunya, podria recuperar una part dels vots unionistes a Catalunya, de dreta com d’esquerra, pero també els vots de catalans privilegiant l’ideologia sobre la qüestió nacional.
Ciutadans es defineix abans de tot com a partit unionista i hauria de d’aplegar la majoria dels vots unionistes de Catalunya, i bona part dels vots del Partido Popular.
El Partido Popular, al poder a Madrid, molt castigat per la situació social i la corrupció, no superaria els 2 % a Catalunya segons un ultim sondeig. Els seus vots es divideixen entre l’unionisme de Ciutadans i Podemos, com a la resta d’Espanya.
