Les eleccions europees han mobilitzat un 47,63% dels electors a la Catalunya del Sud, un 10,5% més que el 2009. Aquest rècord europeu supera la mitjana espanyola, a un 45,58 %, probablement gràcies a la participació dels electors sobiranistes. Vencedora d’aquest venciment amb un 23,67% dels sufragis expressats, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va dirigir la República Catalana de 1931 a 1934, no havia guanyat una elecció des d’aleshores. Relega a la segona posició, a un 21,86%, la coalició Convergència i Unió (CiU) del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
La Catalunya política abandona Espanya
En la campanya, CiU i ERC han promogut ardentment Europa com a aixopluc d’una sobirania catalana per conquerir, Brussel·les sent desitjada i Madrid reprovada. El referèndum sobre la independència previst el 9 de novembre, malgrat l’oposició del govern central dirigit pel Partido Popular, surt reforçat per aquest escrutini, amb un 55,83% dels vots, sumant-hi el 10,3% de la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds, favorable a aquest procés. A Catalunya, l’escrutini europeu ha reduït el Partido Popular a un 9,8%, contra un 26,06% a nivell estatal, mentre el 23% del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a nivell general només han estat un 14,28% a Catalunya. El mapa polític català presenta així colors extremadament diferents de la resta d’Espanya, de manera que la twitosfera abunda en comentaris segons els quals la independència de Catalunya ja ha estat guanyada en els esperits.
