Al mateix moment que París apareix com a capital autodesignada de la Unió per al Mediterrani (UPM) engegada per Nicolas Sarkozy diumenge de 13 juliol, el govern català va oficialitzar ahir la candidatura de Barcelona com a seu de la secretaria general, amb un argument de pes. En efecte, prèviament a la concretació d’abans d’ahir, la cimera «Procés de Barcelona : Unió per a la Mediterrània », que va crear els cossols de la UPM, va tenir lloc a la capital catalana el 1995. La legitimitat d’aquesta anterioritat i el posicionament geoestratègic de Barcelona, al primer lloc entre les grans ciutats de transició entre l’Europa del Nord i del Sud, formen una argumentació sòlida per a aqueixa. La cita francesa, que va reunir 43 dirigents europeus de la riba Sud del Mediterrani, dóna un valor institucional al projecte barceloní, ja centrat en la cooperació i l’equilibri entre els estats del Nord i del Sud. En aquest sentit, Anna Terró, delegada del govern espanyol a la Unió Europea, sobreentenent una necessària intervenció ibèrica, ha defensat la idea de «reforçar la presència dels països del Sud» al si d’aquesta nova Unió. La tria definitiva entre el Marroc, Tunísia, Malta i Catalunya, es farà el novembre a Marsella.
