La confessió feta el 24 de juliol per l’antic president català, Jordi Pujol, és un escull del procés independentista català. La principal figura tutelar de Catalunya, àmpliament respectada en el conjunt de l’estat espanyol, va reconèixer haver percebut un heretatge del seu pare, el banquer Florenci Pujol, el 1980. El mateix any, accedia al poder, abans de ser escollit sis vegades consecutives a la presidència de la Generalitat de Catalunya. En total, quatre milions d’euros s’han evadit cap al banc andorrà Andbank, però 137 milions procedents de comissions ocultes serien arrecerats a Suïssa. Jordi Pujol, de 84 anys d’edat, presenta resultats incontestables per al seu territori. També ha dirigit un sistema al benefici de la seva família. D’estança a Queralbs, a 4 km de la Catalunya del Nord, a la casa heretada per la seva esposa, es va refugiar anteriorment a la vil·la del seu fill Josep a Lator de Querol, a l’Alta Cerdanya.
Una figura imprescindible, ara molesta
Jordi Pujol, intel·lectual respectat, autor de memòries, empresonat pel règim de Franco, interlocutor dels grans dirigents europeus dels anys 1980 i 1990, és el pare de la Catalunya contemporània. El seu successor Artur Mas, arribat al poder el 2010, dirigeix el partit que va fundar Pujol a la clandestinitat el 1974, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Mas presideix, com abans Pujol, la coalició Convergència i Unió (CiU), composta amb la formació demòcrata-cristiana Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Però és amb segell propi que perllonga la idea de Pujol resumida per l’eslògan implícitament sobirà “El nostre món és el món”, que aniquila el marc nacional espanyol. Pujol, que ha demostrat tenir una envergadura més espessa que la d’un president regional, ha anat distanciant-se de l’àmbit polític mediàtic. Però posseeix el seu Centre d’estudis, al cor de Barcelona. La seva ombra s’ha allunyat del seu partit i del govern català, del qual diverses consellers tenien càrrecs durant els seus mandats.
Jordi Pujol no és Catalunya
Per al moviment independentista català, reviscolat des de 2010 fora dels partits polítics, la sotragada Pujol imposa l’adagi “No cal llançar el bebè amb l’aigua del bany”. Si la Catalunya política i econòmica actual ha estat àmpliament afaiçonada per l’home més molest del moment, president fins a 2003, la recomposició sociològica actual afavoreix el partit polític independentista Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va pastar la Catalunya dels anys 1930. En un territori del qual han acompanyat la reconstrucció general, Jordi Pujol i el seu partit han vist emergir una pluralitat independentista. CDC, al capdavant de la majoria dels 947 ajuntaments sud-catalans, de les quatre diputacions i de la presidència del govern autònom, continua ineludible. Però el procés actual ha sobrepassat aquesta franquícia ideològica, de tipus social-liberal. Per a la continuació, l’habilitat del president Mas descansarà en la presa de distàncies amb el seu mentor, mitjançant necessàries tensions íntimes. Pel seu costat, el número dos de CDC, Josep Rull, afirmava el 28 de juliol : “Pujol ha de comparèixer naturalment davant la justícia”.
