La Clau
Joc de cadires musicals i polítiques a la Catalunya del Nord

Les eleccions senatorials modifiquen el paisatge polític nord-català, a través d’un joc de cadires musicals, que comenàa amb la dimissió de Christian Bourquin del seu càrrec de conseller general del cantó de Millars. L’home fort de l’esquerra territorial, gran vencedor de l’escrutini, n’ha fet l’anunci aquest dilluns a la nit: ja no serà vicepresident del Consell General nord-català, per tal de poder entrar al Palau de Luxemburg, a París. El senador Bourquin, que figura entre els tres grans electes d’obediència socialistes escollits al Llenguadoc-Rosselló malgrat ser exclosos del partit, pesarà en la balança, amb els seus camarades Robert Navarro i Alain Bertrand. Llurs veus comptaran enormement, dissabte, per col·locar un socialista a la presidència del Senat, on l’esquerra disposa de 177 escons, mentre el centre en té 28 i la dreta 143. A canvi d’un vot a favor del seu pretendent, Jean-Pierre Bel, els tres ex-amics de Georges Frêche haurien de ser reincorporats en breu al partit.

A Perpinyà, la sortida de Christian Bourquin significa l’entrada en escena de la seua suplent cantonal, François Bigotte, en un joc de relleus fidels, que hauria de conferir al nou promogut el do d’ubiqüitat. Aqueix esquema de carrera política, que suposa un assentament a París, Montpeller i Perpinyà, afecta també Jean Castex. Conseller de Nicolas Sarkozy, cap del grup de la UMP al Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i president de la mancomunitat del Conflent. Castex està disposat a entrar en les eleccions legislatives a la 3a circumscripció nord-catalanes, que aviat quedarà vacant, en resposta a l’elecció senatorial del seu titular, François Calvet, consagrat com a patró de la dreta nord-catalana.

Quedarà per millorar la comunicació electrònica, sobretot per al bloc de Christian Bourquin, alimentat amb informacions electorals i institucionals, però verge de prospectiva. A la dreta, la pàgina de Jean Castex pateix la pirateria d’un venedor de llenceria fina asiàtica, mentre que la molt metòdica pàgina de François Calvet sofreix encara manca d’anàlisis. Al centre, el bloc de Jean-Paul Alduy va quedar interromput la setmana passada.

Comparteix

Icona de pantalla completa