Jean-Paul Alduy, de 73 anys d’edat, batlle de Perpinyà i president de l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània fins el març de 2014, ha optat per abandonar la vida d’electe. Però mentre quel’hàbit nord-català és la jubilació política fins intel·lectual, l’ordenador de ciutats es va tornar a incorporar en l’àmbit de les idees al passat mes de novembre a Saint-Quentin en Yvelines. El seu bloc alimentat d’anàlisis ha reactivtat l’exalcalde, que denunciava el Front Nacional en les eleccions departamentals abans de recomanar indirectament, com a europeu, un sistema electoral proporcional. Però el 6 de maig, l’exescollit va engegar la marxa superior per a defensar el seu balanç, regularment criticat ehn els fòrums d’Internet. Escandia en majúscules «ASSUMEIXI», referint a la passarel·la sobre la Têt, amb un cost de 5,7 milions d’euros i al rellotge de sol de 298.000 euros erigit a l’entrada Nord de l’autopista A9. Entre les seves realitzacions, l’exalcalde sosté també l’eslògan « Perpinyà la Catalana». Després d’una minipolèmica oberta el 29 d’abril pel cònsol d’Espanya sobre l’oportunitat de blandar més aviat l’eslògan «Perpinyà la francesa» cap a Catalunya del Sud, Jean-Paul Alduy apunta la «bestiesa» dels «jacobins», que «sempre han mirat d’esborrar tot el que recorda la identitat particular del nostre territori».
Una «ciutat provincial exclosa del món»
En els seus escrits, Jean-Paul Alduy constata que el canvi digital no ha desplaçat al Rosselló empreses de la part nord de França atretes per «l’entorn de vida». En els fets, existeixen casos, però els candidats salten cada vegada més Catalunya del Nord per a ubicar-se a Barcelona. El 1r Saló francòfon al voltant de l’Ocupació, de la formació i de l’enprenedoria, organitzat el 19 de maig al Novotel Barcelona City, revela la tendència. Aqueix esdeveniment ens és indicat per Pierre-Olivier de Bousquet, Conseller consular al Consolat General de França a Barcelona i president de la Unió de francesos de l’Estranger (UFE) a Catalunya, Balears i Aragó. Segons Alduy, «caldrà continuar invertint per a trencar l’espiral del declivi que ens enfonsa en una economia de ciutat provincial exclosa del món de la innovació i de la creació».
