Des de fa més d’un any, el cercle del president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, murmurava la seua possible candidatura a les eleccions senatorials. L’escrutini, que es desenvoluparà el 25 de setembre per tal de proveir els 348 escons de la cambra, genera fins avui 4 candidatures oficialment anunciades a la Catalunya del Nord. Als actuals senadors Jean-Paul Alduy i Paul Blanc se sumen Louis Caseilles, batlle socialista de Toluges, i el mateix Bourquin. Aquest, assimilat el PS, n’ha fet esment aquest dissabte a les edicions dels Journaux du Midi. Paral·lelament, les vel·leïtats del diputat François Calvet s’haurien de precisar en les properes setmanes, en motiu d’unes eleccions que podrien beneficiar els sortints.
“Descentralització destricotada”
Christian Bourquin, que “apunta més alt per veure més lluny”, estima que la seua eventual elecció, confiada als grans electors, aquests mateixos prèviament escollits pels ciutadans, ha d’aprofitar a “l’interès del territori, la seua resplendor.” D’altra banda, el patró regional, també vicepresident del Consell General nord-català, considera que “s’ha destricotat la descentralització, i toca tornar-la a activar”. No obstant aquesta declaració, no precisa si al·ludeix una “recentralització” portada des París cap a la província, a través del govern Fillon, o de Montpeller estant, cap a, Perpinyà, entre altres zones i ciutats, sota l’impuls del seu antecessor Georges Frêche. El procés electoral que s’espera, amb uns espagats polítics que recorden certs equilibris artístics, imposa als candidats d’ampliar llur àmbit de seducció, força més enllà de llur etiqueta política. Segons la tradició, la sensibilitat personal de cadascun cobrarà un aspecte capdal.
Ja hi ha un “Bourquin” al Senat
El Senat ja té un “Bourquin” entre els seus càrrecs electes. Martial Bourquin, que va ser elegit el 2008, és una personalitat socialista del departament del Doubs. Preocupat per la desindustrialització del seu territori, aquest senador socialista, seguidor de Dominique Strauss-Kahn, pretén a la pròpia successió.
