El senador i alcalde del Soler, François Calvet, dóna una resposta singular a l’acumulació dels mandats electius, preveient entregar al jovent la integritat de les seves retribucions com a batlle. En un comunicat del 24 de febrer, promet així treballar “pel finançament de 2 beques d’estudis anualment”, la qual cosa constitueix un dels seus compromisos de campanya, en el marc de les eleccions municipals. L’electe, que recorda haver-se “obertament oposat a la futura llei que prohibeix l’acumulació dels mandats”, considera que un diputat o un senador ha de ser alcalde per evitar ser “totalment desconnectat de les realitats i dels reptes locals”. Predica tanmateix una llei “que prohibeixi l’acumulació de les indemnitzacions de parlamentari i d’electe local” i s’erigeix com a exemple. Segons la seva voluntat, fins el 2020, dos nous estudiants de la seva ciutat rebran una “beca conseqüent per finançar els seus estudis superiors”, o sigui aproximadament 19.000 euros nets que els caldrà compartir. Per evitar qualsevol sospita, un “jurat imparcial de professors de la Universitat de Perpinyà examinarà el conjunt de les demandes i seleccionarà els dos candidats més meritoris”.
Els exemples de Manuel Valls, Arlette Franco i Laurent Wauquiez
Aquesta nova actitud basada en el “mèrit”, contrària a la capitalització de les indemnitzacions, és també la de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha eliminat el seu salari d’alcalde del pressupost de la seva ciutat, per estalviar 500.000 euros sobre 4 anys. A França, el ministre socialista de l’Interior, Manuel Valls, ara senzill de la seva ciutat d’Evry, va renunciar el 2012 a la retribució corresponent, mentre que l’antic ministre de l’Ensenyament, l’UMP Laurent Wauquiez, feia el mateix en relació amb els sis mesos de salari reservats als exministres. A la Catalunya del Nord, la diputada i batllessa de Canet, Arlette Franco, va reinjectar 6 mesos dels seus emoluments d’alcalde en el el consistori, menys d’un any abans de la seva desaparició, succeïda el 2010.
