El president de la Unió per a la Majoria Presidencial de la Catalunya del Nord, batlle del Soler, diputat per la circumscripció del territori i vicepresident de l’aglomeració Perpinyà-Mediterrània, François Calvet, ha guanyat a la segona tanda de les eleccions senatorials, aquest diumenge a Perpinyà. Després d’una batallada apretada, consecutiva d’una primera volta en què ha atret 503 vots a favor seu, contra 470 concedits al titular Jean-Paul Alduy, membre del Partit Radical, Calvet ha aconseguit la seua aposta, en una elecció per a la qual la victòria més probable era la de Christian Bourquin. Aquest últim, president de la regió Llenguadoc-Rosselló, ha arribat a la primera posició de la primera ronda, a través de la qual ha quedat immediatament elegit, aquest diumenge al migdia, amb 580 vots.
Els resultats de de la segona ronda són de 260 vots per al comunista Philippe Galano, corresponent a 24,57%, amb una demostració notòria de consignes de votació exteriors al Partit Comunista. Un total 463 han anat cap a la candidatura de François Calvet, o sigui un 43,76%, mentre que s’ha registrat 324 vots, o sigui el 30,62% del total, per a la candidatura d’Alduy, del qual es pronosticava a bastament la victòria. Aquest, que ha dut a terme una campanya integral, passant per cada un dels 226 municipis nord-catalans, pretenia aprofitar-se del seu posicionament de xarnera. A més d’un avantatge tradicionalment atorgat als candidats sortint, la seua afiliació al Partit Radical, associat amb la UMP, havia de contribuir al seu èxit, sumant forces a través de l’ecumenisme polític . Aquest esquema, que permet reivindicar la pertinença a un gran moviment, és a dir, la majoria presidencial, tot jugant amb to personal, en aquest cas centrista, també ha estat utilitzat per Christian Bourquin. Amb obediència socialista, si bé continua fora del partit de Martine Aubry, el primer candidat elegit al Senat aquest diumenge s’ha pogut recolzar en una situació molt sucosa, a la perifèria del Partit Socialista. En canvi, la llibertat d’Alduy, membre d’un partit que s’emanciparà de la UMP el gener de 2012, pot haver confós molts dels 1086 votants.
La nova configuració senatorial de la Catalunya del Nord, que posa al costat un electe de la UMP i un altre de PS, antany contrincants a les eleccions legislatives, compon una bipolaritat clàssica, cap a la qual s’orienten les eleccions presidencials de 2012.
