La Clau
França ja no té por de l’autonomia territorial

Les relacions institucionals a l’eix Perpinyà-Girona presenten disparitats de poders de decisió, és a dir de capacitat d’acció, inherents a la història política dels territoris. Així, el marge d’iniciativa superior correspon a la Catalunya del Sud, sota administració espanyola, respecte a la Catalunya del Nord, sota administració francesa. Basant-se en aquest principi, el govern sud-català, «comunitat autònoma» com 16 altres territoris espanyols, desenvolupa l’accés a la sanitat per als immigrants sense papers i les polítiques d’ocupació. Els ajuntaments de Figueres i Banyoles dispensen formacions per a la creació d’empreses i el president català conversa amb els dirigents de la Unió Europea. Totes aquestes competències encara són impensables per a les administracions regionals i locals de la França de 2012. Tanmateix, si el concepte d’autonomia política ha evolucionat a França al llarg del segle XX, havent revestit connotacions separatistes des dels anys 1970, una atenuació s’està afirmant, gràcies a una presa de consciència dels models perifèrics a l’hexàgon. D’aquesta manera, la recomposició territorial del territori francès, en el marc de la reforma de l’estat, ha permès la introducció, l’agost de 2007, de la «Llei d’autonomia de les universitats», oficialment «Llei relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats». Anteriorment, el concepte d’«autonomia» es limitava a la llei del juliol de 2011 sobre el subsidi personalitzat d’autonomia… contnueu llegint

Comparteix

Icona de pantalla completa