Idioma

El 3 d’octubre de 2012 és una data d’aniversari significativa per a Catalunya, amb una implicació de Perpinyà, profunda i desconeguda a la Catalunya del Nord. El 3 d’octubre de 1977, la capital del Rosselló va hostatjar una negociació major entre els representants del govern català, exiliats pel règim de Franco, i les noves autoritats espanyoles, en el moment del període de la “transició democràtica” d’Espanya. La continuïtat simbòlica de la Generalitat de Catalunya, nascuda el 1359, abolida el 1938 abans de ser reconstituïda a l’estranger a partir del 1940, va ser possible a través de la continuïtat assegurada per Josep Tarradellas, de sensibilitat d’esquerra, a partir de 1954. Aquest va va organitzar els Acords de Perpinyà, que es van formar discretament el 28 de setembre de 1977 a la Cambra de Comerç I Indústria, donant lloc a una Generalitat provisional. El 3 d’octubre es va desenvolupar una reunió secreta al Castellet, amb la benevolència del batlle de Perpinyà, Paul Alduy, per tal de negociar en directe amb Madrid, per telèfon, els decrets que van induir el restabliment del govern català, abans de l’accés a la seua autonomia, segons la Constitució espanyola de 1978.

Desfatsatge amb els habitants de la Catalunya del Nord

Aqueix episodi s’havia iniciat entre el 12 i el 18 de febrer amb una sèrie de reunions preparatòries organitzades a l’hotel Pams, propietat de l’Ajuntament de Perpinyà, i a Sant Cebrià, amb la presència d’emissaris dels principals partits polítics sud-catalans. Amb un desfasatge total en relació amb les inquietuds dels nord-catalans, aquesta seqüència històrica es va concloure amb una roda de premsa de cara al diari L’Indépendant, Radio Monte Carlo i altres. En un de cerimonial cert, es va tractar de treure profit de la situació catalana de Perpinyà, en un estat francès que abandonada l’època de les “Trenta Glorioses”, per mantenir l’última reunió precària de la Generalitat, avalada pel president del govern espanyol, Adolfo Suárez. Pocs dies més tard, el 20 d’octubre de 1977, el President Tarradellas posava punt i final al seu exili, tornava a Barcelona i proclamava “Ja sóc aquí! “, assenyalant que el país propi havia regressat a casa. D’aquesta manera, Perpinyà va participar, fa 35 anys, amb un paper de zona protegida, al renaixement, d’uns institutició, ara temptejada per un existència integral.

Comparteix