El 17 d’octubre, la Comissió europea ha comunicat un compromís major de 26.000 milions d’euros, per a 9 corredors ferroviaris, entre els quals es troba la Línia d’Alta Velocitat Perpinyà-Montpellier. Aquest avenç convidava el govern de Jean-Marc Ayrault a reconsiderar la seva posició ferma i definitiva d’ajornament de la línia, presa el passat mes de juliol. Tanmateix, el 21 d’octubre, el tram Bordeus-País Basc-frontera espanyola, també fermament exclòs de la llista, ha estat discretament requalificat com a prioritat de l’estat. Aquesta excepció ha estat revelada aquest 24 d’octubre pel diputat europeu Alain Lamassoure, que ha esmentat el “TGV París-Bordeus-Madrid” i el “TGV París-Montpellier-Perpinyà-Barcelona-Madrid” com a connexions que la Comissió vol implementar. Per al període afectat, comprès entre 2014 i 2020, Europa triplica els finançaments actuals, iniciats el 2008, i anuncia una participació d’un 40%. El pressupost per proveir per part de l’Estat francès, en l’eventualitat d’una requalificació de l’eix Perpinyà-Montpellier, representaria uns 4.200 milions, corresponent als 60% addicionals.
Les decisions “definitives” no ho són
Des de la seva evicció, la línia Perpinyà-Montpeller ha suscitat un posicionament del grup dels radicals d’Esquerra del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i del Partit Popular espanyol. Aquest suport ha seguit una carta conjunta adreçada a Ayrault, al començament del mes de juliol, pel president regional, Christian Bourquin, i el president del govern de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, el grup de la UMP del Consell general de la Catalunya del Nord ha convidat el conjunt dels 31 electes de l’assemblea a mobilitzar-se. Anant contra la regla d’Estat, la sorprenent requalificació de l’eix atlàntic obre una esperança per al tram que remuntaria de Perpinyà, ja que la sorpresa europea, que França no s’esperava, dóna crèdit a la línia eliminada. Però al marge d’una òptica europea que promou visió de conjunt de les xarxes internacionals, la dificultat reposa encara en la preponderant lectura francesa, si bé Perpinyà, desproveïda de TGV segons l’òptica hexagonal, forma realment el tap de l’eix que remunta de Sevilla, Madrid, Saragossa i Barcelona. L’èxit d’un lobbying territorial lliure de divisions polítiques, inspirat del model aquità, pot influir l’Estat francès, atès que les decisions “definitives” de l’estiu són desaprovades a la tardor, en una estratègia moderna, que convida l’àmbit regional a convèncer l’estatal sobre un repte supranacional.
