Dimarts passat, el Congrés dels diputats espanyols va decidir amb una molt àmplia majoria, 334 vots a favor, cap abstenció i 10 en contra, de suprimir el límit de durada de vida de les centrals nuclears espanyoles, inicialment previst als 40 anys. Aquest vot, fruit d’un pacte entre les quatre principals formacions, el PSOE, el PP (dreta espanyola), CiU (nacionalistes catalans) i el PNB (Partit Nacional Basc), donarà al Consell de Seguretat estatal el poder de determinar l’aturada e cada reactor. Aquest text arriba tot junt quan cal per a la principal central nuclear efectada per la votació, la de Santa María de Garoña, a la província de Burgos, situada a la comunitat de Castella-i-Lleó, al Nord d’Espanya. Aquesta planta celebrarà els 40 anys el proper 11 de maig, i es preveia originalment que tanqués les portes el dia 5 de juliol del 2013. Espanya, que des d’una quinzena d’anys és novadora en matèria d’energies renovables, fins ara no destinava massa importància a l’energia d’origen nuclear. La seua política al respecte sembla un retrocés.
La crisi econòmica i la dependència energètica, són probablement a l’origen d’aquesta inflexió, percebuda com una “regressió” per ERC, llavors que ICV, (comunistes i ecologistes), hi veu “la resurrecció de les centrals nuclears“. Aquest gran canvi estratègic ibèric es produeix al moment que els reactors catalans, tot i no ser afectats pel límit de l’edat, semblen conèixer certes disfuncions greus, subratllades pels de l’abril i de l’agost de 2008 a Vandellós II, a la província de Tarragona. Pel seu costat, aquest dimarts, els activistes de Greenpeace han concentrat llurs accions a la central de Cofrents, al País Valencià, escalant una torre de refrigeració de 125 m d’alçada. La llicència d’explotació d’aquesta unitat de producció energètica, engegada el 1985, expira aquest mateix mes de març 2011.
