Una pregunta històrica major troba un començament de resposta amb la revelació efectuada a Londres el 23 de maig de 2013 pel diari The Guardian. A la manera d’un Wikileaks orientat cap als anys 1940, aquest rotatiu ha comunicat una sèrie de documents d’ara endavant desclassificats, procedents dels serveis secrets britànics. Aquestes informacions indiquen sense ambigüitat l’afectació de 14 milions de lliures de fons secrets, o sigui 200 milions d’euros, per tal d’evitar l’entrada de Franco en la Segona Guerra mundial. Revelada en un article a caràcter històric, aquesta operació establerta per l’MI6, els serveis d’intel·ligència britànics, va permetre subornar oficials, empresaris i prescriptors d’opinió vinculats al règim totalitari franquista, per dissuadir el règim espanyol, que incloïa agents sensible a Hitler, d’esdevenir l’aliada del Führer. El 1940, el MI6 telegrafiava així : “L’entrada d’Espanya en la guerra depèn de la nostra acció ràpida”.
La temptació cap a Hitler, aturada pel diner
Segons els detalls trets dels documents, aquest manteniment d’Espanya al marge del gran conflicte mundial va ser possible gràcies a l’ambaixador del Regne Unit a Madrid, Samuel Hoare, que va assabentar Londres d’un alt risc de veure el règim franquiste abandonar la neutralitat per fer pinya amb els Nazis si no s’abonaven imports conseqüents als seus suports més propers. Un dels homes clau d’aquest arranjament, José Jorro Andreo, és esmentat, a través d’un vincle amb un compte del Banc de Portugal obert a Lisboa, però els pagaments van transitat principalment per un compte suís a Nova York. No obstant això, després de la seva guerra civil acabada el 1939, l’Espanya franquista estava més preocupada per reprimir la seva resistència interna i reafirmar el seu propi sistema totalitari. La seva neutralitat en el conflicte internacional es va mantenir, malgrat una entrevista de negociacions entre Franco i Hitler, el 23 d’octubre de 1940 a Hendaia. Tanmateix, la col·laboració hispano-alemanya es va manifestar amb el bombardeig alemany de Guernica, al País Basc, l’abril de 1937, precedint una política discreta d’ajuda mútua relativa, tenyida de de desconfiança permanent.
Hitler no s’amagava a Perpinyà
Aaquest mateix 23 maig, el diari rival The Telegraph ha publicat un altre reportatge revelació tret de la mateixa font, que evoca la sorprenent sospita d’una presència d’Adolf Hitler a Perpinyà. El dictador alemany hauria viscut a la capital de la Catalunya del Nord, discretament i disfressat, segons una eventualitat considerada molt seriosament pel MI6 el juny de 1944. Un projecte de bombardeig de la casa on suposadament viu el Führer va arribar a ser projectat pel govern britànic, dues setmanes després del desembarcament de Normandia. Però la indicació proveïda a Londres per Alfred Duff Cooper, ambaixador britànic a França, informat per un coronel francès, va resultar errònia.
