El Parlament de la Mar, iniciat el març de 2013 per l’antic president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, per a associar millor la Mediterrània al desenvolupament regional, té nou president. El batlle de Gruixà, Didier Codorniou, afiliat al Partit Radical d’Esquerra, ha estat escollit al capdavant de l’estructura, pels seus consellers reunits en sessió plenària, aquest dimecres 12 de novembre a Montpeller. Entre les seves accions, aquesta instància preveu actuar sobre l’economia i l’ocupació laboral, la sostenibilitat i l’harmonia cultural dels 54 municipis del seu perímetre, amb 220 km de litoral. A partir del mes de gener de 2015, per concretar la seva existència, el Parlament de la mar difondrà una guia que incitarà el jovent a acostar-se als oficis de la mar. La seva vocació econòmica concernirà la promoció del nautisme, principalment a través del turisme i en segon lloc la indústria. També s’anuncia la voluntat de generar energia a través de sistemes eòlics offshore i dur a terme el dragatge dels ports.
Coordinar un autèntic pla d’esculls artificials
Les reflexions de la Regió Llenguadoc-Rosselló, la síntesi de l’assemblea de reactivació del projecte de la qual contempla 10 eixos de treball, revelen una ambició de nivell. Apunten solucions a la greu minva dels recursos piscícoles assequibles sortint de Portvendres, entre altres ports. A llarg termini es programarà un suport a la producció de peix mitjançant dispositius d’esculls artificials, per tal “d’afavorir el desenvolupament del recurs, per a una pesca sostenible”. Els esculls hauran de “revalorar les concessions existents en vincle amb els usos de l’entorn” i es fomentaran “nous modes de gestió de les pesques” . Associaran les “zones d’acotament” i la “re-sembrada”.
A Marsella, una política semblant, experimentada el2008 amb la instal·lació de 30.000 m3 d’hàbitats nous per a peixos i crustacis, a 30 metres de profunditat, produeix resultats des de 2012. El Japó, primer país en aqueix àmbit, ha condicionat aquests sistemes, amb un cost elevat, a 12% de les seves costes. A la Catalunya del Nord, una experimentació s’ha impulsat des de 1985 a l’altura de Sant Cebrià i Santa Maria, com també una altra des de 2004 a les aigües del Barcarès i Lleucate, sense coordinacions ni objectius de resultats.
