La Clau
Embolic buslesc de Manuel Valls a Barcelona

Manuel Valls, candidat a les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 a Barcelona, suma extravagàncies i errors estratègics. El 26 de novembre, el natiu de la ciutat va resultar incapaç de donar el preu del tiquet de metro, o sigui 2,20 euros, en una entrevista que donava al diari Ara. “Quan agafo el taxi, em costa entre 7 i 10 euros”, ha respost el candidat, tot ridiculitzant-se, ja que a Catalunya del Sud no funciona l’efecte d’amagar la ignorància tot fent veure que l’interlocutor és imbècil. Valls, diputat francès fa poc, interroga els Barcelonins sobre la legitimitat de la seva presència. Proposa un “Gran Barcelona” que plasmaria el Gran París, tot generant una impressió megalòmana. Estranger, ja que és francès, sotmès a un exercici d’aspectes colonial, el rerenebot del compositor de l’himne del Barça té el resultat més dolent entre els candidats, segons un sondatge del mes d’octubre.

No hi ha transplantament electoral a l’estat espanyol

Burlat a les xarxes socials per al seu desconeixement i el seu punt de vista turístic sobre Barcelona, Manuel Valls té set mesos per convèncer 1,6 milió d’electors sobre la sinceritat del seu ancoratge. Però del paracaigudisme, corrent a França per esborrament de les regions històriques, es fuig a Europa, on travaria la credibilitat dels candidats, llavors vinculats a la impostura, la pèrdua de senyes, la inestabilitat personal i la ignorància de les realitats. El quiproco del singular aspirnt només el suporta la dreta nacionalista espanyola a través del partit Ciutadans, temptat de partar, a Andalusia, amb la formació d’extrema dreta “Vox”, objectivament postfranquista i favorable a suprimir les autonomies. Aquesta posició, que copiaria a Espanya l’esquema territorial francès, no deixa de sorprendre, perquè sorgeix del bàndol xenòfob espanyol. Cada cop més estrany, Manuel Valls va marcar la seva absència de pertinença geogràfica mantenint una reunió al carrer, dimarts 4 de desembre, al barri del Raval. Un grup d’independentistes catalans i un altre de prostitutes sindicalitzades el va dissuadir de continuar, xiulant. Valls va ser obligat d’abandonar la zona… en metro.

Comparteix

Icona de pantalla completa