En el marc d’una eventual dotació de fons europeus per a l’eix ferroviari o “corredor mediterrani”, entre Algesires i la vall del Roine, una quinzena d’eurodiputats, membres de la comissió de transport del Parlament europeu, van visitar dijous les instal·lacions ferroviàries existent. Amb l’estatut dels càrrecs presents, llur pas ha constituït, tot i que ben discretament, l’esdeveniment de la setmana a la Catalunya del nord. Els diputats, conscients de la problemàtica entre Montpeller i Perpinyà a nivell de l’Alta Velocitat, van ser acollits pel President de l’Aglomeració perpinyanenca, Jean-Paul Alduy, a la seu de la institució. Aquest ha continuat el seu lobbying a favor del finançament de la línia Perpinyà-Montpeller, i ha ressaltat el paper important que pot arribar a tenir el Rosselló en el marc euromediterrani. Ara per ara, un pressupost de 9 milions d’euros permetria de tancar el pressupost de l’enquesta pública preliminar de la construcció de la línia. Això representa poqueta cosa en relació amb la construcció del corredor integral, que requereix 51.300 milions d’euros, dels quals 25.400 milions són assumits per l’Estat espanyol, per obtenir una via contínua de 1300 km, afectada al transport de mercaderies.
Els eurodiputats, liderats pel l’italià Carlo Sechi, van continuar la visita cap a Figueres, Portbou i Barcelona, on els va rebre el President Mas. L’alemanya Gesine Meissner, qui dirigeix la comissió, ja havia confessat el dia abans que aquest passadís hauria de ser “una prioritat de la Unió“, sobretot que aquesta només seleccionarà 6 eixos d’aquest tipus. Tot i això l’entusiasme que aquesta declaració ha generat a Catalunya s’ha acabat aquest divendres, quan la mateixa Meissner ha destacat que la Unió europea “no té diners” per al corredor.
D’altra banda, José Blanco, el Ministre espanyol de Foment, va anunciar dimecres el llançament d’una oferta pública per al tram amb Alta Velocitat que manca entre Tarragona i València. Fins i tot es va atrevi a parlar d’un acabament de les obres el 2020, calcant-se en el calendari de la línia entre Perpinyà i Montpeller. Aquesta opció és llur de ser evident, ja que Espanya està dubtant entre un traçat atlàntic, passant pel País Basc, i un molt costós enllaç transpirinenc, que connectaria Saragossa amb Tolosa de Llenguadoc, i l’eix mediterrani, que ja es troba ben avançat. Els seus beneficis cap al Rosselló es podrien considerar, malgrat la inferènci manifestada per la prefectura nord-catalana envers aquest tema, defensat fora de França. El fet que les quatre comunitats autònomes de l’Estat espanyol travessades pel corredor representin el 50% del PIB i el 60% de les exportacions espanyoles influirà certament la decisió final. El veredicte dels diputats es coneixerà entre els propers mesos de maig i juny.
