Xile va optar per canviar la seva seqüència política el 19 de desembre votant majoritàriament Gabriel Boric, candidat a la presidència de la República. Aquesta figura d’esquerres va guanyar la batalla, amb alta participació, aconseguint el 55,9% dels vots a la segona volta. Davant seu figurava un postulant populista de dreta, José Antonio Kast, d’ascendència alemanya, membre del “Front Social Christià”. Als 35 anys, l’exestudiant d’extrema esquerra G. Boric es compromet a convertir-se al març en el president més jove de la història del país. Segons els observadors llatinoamericans més exigents, la seva victòria és fruit del cansament dels ciutadans davant el sistema econòmic excessivament liberal que encarna el president sortint Sebastián Piñera, envoltat de sospites de malversacions. El programa que ha portat el jove candidat a la victòria inclou la reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals, el traspàs de competències als governs regionals del país i una major consideració de les minories indígenes.
Gabriel Boric té arrels europees, a través de l’origen croat del seu pare, Luis Javier Boric Scarpa, i la línia catalana de la seva mare, María Soledad Font Aguilera. Ella prové de Badalona, entre les ciutats que limiten amb Barcelona, al nord, amb 225.000 habitants. El futur president també escriu de vegades en català a Twitter, per defensar els expresos polítics catalans o per convidar a llegir una entrevista que li ha fet la publicació barcelonina Hemisfèria.
… i els orígens bretons de Pinochet
Des del segle XX, Xile ha vist una successió relativament recent de presidents de la República d’extracció europea. Entre ells, el més famós és el dictador Augusto Pinochet, que va dirigir el país arran d’un cop d’estat organitzat l’any 1973. Aquest comandant en cap de l’exèrcit xilè, al poder des del 1974 fins al 1990, era el rebesnét d’un bretó que va marxar al segle XIX de la regió de Lamballe, a l’actual departament de les Côtes-d’Armor, per provar sort a Sud-amèrica.
