L’ambient del referèndum informal sobre la independència de Catalunya, previst aquest diumenge 9 novembre, desborda a la Catalunya del Nord en proporcions incertes. Una mesa electoral s’obrirà a la Casa de la Generalitat, la delegació del govern català a Perpinyà. Hi acudiran 500 catalans de nacionalitat espanyola, amb dret d’expressar-se. Però aquest venciment inèdit a Europa coincideix amb la manifestació perpinyanenca de record del 7 de novembre de 1659, data de la firma del Tractat del Pirineus, per França i Espanya. La crítica de l’annexió de la part nord-catalana a França, convertida en Pirineus Orientals el 1790, mobilitzarà aquest dissabte 8 novembre des de la Plaça de Catalunya, 30 anys després de la primera edició, que va atreure 1000 persones, abans de 10.000 el 2009 i 3.000 el 2013.
La motivació progressa el 2014
El context sud-català incentiva Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit d’Artur Mas, líder més visible del procés per la independència catalana en l’àmbit internacional. En els seus arguments per a manifestar-se, la seva federació a Perpinyà descriu una situació econòmica “deplorable” a la Catalunya del Nord, un territori sense “els instruments polítics necessaris per desenvolupar un futur digne per a la nostra mainada“. Evoca una “imposició política parisenca que oblida i menysprea els nostres orígens culturals i econòmics”. Pel seu costat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), també representada a Perpinyà, aborda el debat “ben poc democràtic“ de la reforma territorial francesa per condemnar tant el Llenguadoc-Rosselló com l’eventual fusió amb Migdia-Pirineus, un conjunt “artificial per als catalans”. Pel seu costat, l’Assemblea Nacional Catalana, coordinadora de les accions de carrer gegantines de Barcelona, convida simplement a ocupar el carrer. Amb evidència, aquestes formacions polítiques més aviat tranquil·les pugen d’un grau o dos en les reivindicacions, atrevint-se a opinar, a la manera sud-catalana o corsa. El moviment polític Candidatures d’Unitat Popular (CUP), alhora llibertari i sobiranista, ha llestat Perpinyà per a cloure la seva campanya en fa favor del referèndum. Un dels seus dos diputats al Parlament de Catalunya, David Fernàndez, ha presidit un míting, a la Plaça dels Peluts, a mig matí.
Un projecte evocat des de fa 45 anys
El guió sud-català inspira Perpinyà, on la idea d’un estatut particular per al territori, sorgida al final dels anys 1960, no ha seduït mai fins ara. Precisament, la primera manifestació catalanista de 1984 va ser paral·lela a la dissolució de la Unió per la Regió Catalana, a la qual eren sensibles diversos càrrecs electes, com el senador i batlle de Perpinyà, Paul Alduy. Aquest divendres 7 de novembre, 100 persones han participat, a la Sala Aragó de la Casa de la Vila, a un debat sobre la reforma territorial francesa. Christian Troadec, batlle del municipi bretó de Carhaix, dirigent del moviment de les Gorres vermelles, ha participat a l’acte, al costat d’Unitat Catalana, partit representat a l’ajuntament de Perpinyà, ERC i CDC. La credibilitat internacional recuperada per Barcelona en alguns decennis, seguida per vel·leïtats independentistes, és portadora d’aquesta rèplica.
S’hi fiquen els identitaris
Al marge de la mobilització, la formació política Terra i Poble va firmar al Rosselló, en la nit del 31 d’octubre, un encartellament sobre el dret a l’autodeterminació del poble català. Aquesta entitat quasisecreta, que promovia una Regió catalana al mes de juny passat, completa a l’extrema dreta la varietat de les organitzacions de promoció del territori, a través d’un efecte de porositat amb un sud a les portes de probables trastorns.
