Els suports als pretendents socialistes a la presidència de la República es van precisant a la Catalunya del Nord. La línia promoguda pel candidat François Hollande és defensada obertament des de finals de juny per Christian Bourquin, vicepresident del Consell General i president de la Regió Llenguadoc-Rosselló. Els seguidors del possible vencedor d’aquestes eleccions preliminars es revelaran dimarts 26 juliol a Perpinyà, en una presentació organitzada pel vicepresident regional Jacques Cresta. Aquest, exsecretari departamental del partit, gran suport de Georges Frêche en les regionals de 2010, és designat “mandatari departamental de François Hollande”, a través d’un comitè batejat “Respondre des de l’esquerra”, segons ens ha assenyalat aquest dijous al matí. Sens dubte, François Hollande lliura la confiança a una personalitat socialista tan legítima com exclosa del partit, per voluntat de Martine Aubry.
Al bàndol del costat, la regidora socialista de Perpinyà i candidata regular del PS a les eleccions regionals de 2010, Jacqueline Amiel-Donat, continua sent fidel a Aubry. El 14 de juliol va publicar amb mitjans propis la declaració estatal d’aquesta, candidata a la primària, abans de recordar-li la seua fidelitat. En motiu de les regionals, la secretària general del partit havia fomentat una llista socialista, perdedora, contra Georges Frêche, liderada a la Catalunya del Nord per Amiel-Donat. Aquesta organitza ara la campanya pro-Aubry, i reivindica com a principal reforç la figura de Charles Campigna, candidat socialista a les senatorials de setembre, anteriorment seguidor de Frêche. Tot i això, Campigna nega aquest suport, afirma no haver canviat d’òptica, situant-se en la línia de Bourquin.
La tercera esfera d’influència, que pateix una clara carència de cap visible i de personalitat coneguda, és connectada a la candidatura de Ségolène Royal. Malgrat organitzar “picnics ciutadans”, tenir un comitè local i un reguitzell de pàgines web, entre les quals un bloc oficial i diverses pàgines personals, aquest corrent resta escampat. Al país on l’acció política desenvolupada des d’Internet té feines per ser considerada seriosament, mentre que les poderoses xarxes reals s’estalvien usar les xarxes virtuals, el clan Royal fa resolutament cara de cos estrany. Massa lliure respecte a les pesantors i els rancors que alimenten les dues altres esferes socialistes, cerca desesperadament els codis d’accés a la xarxa.
