La ratificació del Tractat sobre l’estabilitat, la coordinació i la governança al si de la Unió econòmica i monetària, el 9 d’octubre de 2012 a l’Assemblea estatal francesa, ha suposat una adhesió integral dels quatre diputats de la Catalunya del Nord. Sense distinció, els electes socialistes Jacques Cresta, Pierre Aylagas i Ségolène Neuville, conforme a les recomanacions de llur partit, han participat al moviment general, traduït per una adopció amb 477 vots a favor i 70 en contra. Tanmateix, 20 electes del PS s’han estimat més expressar-se en contra, com també ho han fet 17 diputats de la UMP. En nom d’aquest mateix partit, 167 diputats del qual han avalat el tractat, Fernard Siré tampoc no s’ha distingit. El batlle de Sant Llorenç de la Salanca, escollit com a diputat el juny de 2012 amb un suport del Front Nacional expressat a través d’una retirada a la segona volta, ha rebut el 10 d’octubre les crítiques del seu soci d’aleshores.
En un comunicat, el vicepresident del Front Nacional i candidat a les municipals de 2014 a Perpinyà, Louis Aliot, ha acusat Siré d’haver “enganyat els seus electors” de les legislatives. En una temptativa d’addició entre la UMP i l’FN, Sr. Siré va impulsar llavors un concepte de “front de dreta”, simultàniament a la retirada de l’extrema dreta. En opinió d’Aliot, els compromisos del diputat, que postulava per a la la continuïtat, “només anaven destinats a salvar el seu escó”. Amb l’esperança d’una entesa real, l’FN s’hauria cregut que l’únic electe de l’antiga majoria estatal a la Catalunya del Nord s’atrevís a tenir una posició semblant a la dels 17 electes de la UMP oposats al tractat, de manera idèntica als diputats no inscrits contraris, coneguts per ser adversos a una cohesió reforçada de la Unió europea, entre els quals consten Nicolas Dupont-Aignan i Marion Maréchal-Le Pen.
