Idioma
La Clau
Eleccions departamentals nord-catalanes: girar o no girar el full de Bourquin
Idioma

La llista dels postulants als 34 escons de consellers departamentals de la Catalunya del Nord, 68 incloent els suplents, va ser completada divendres 16 de gener. Les forces majoritàries van alinear els seus noms, que reproduïm en en nostre directori. Encara incompleta, l’aliança entre el Partit Socialista i el Partit Comunista (PC) inclou 10 candidats sortint, entre el quals hi ha Jean Vila (PC), Michel Moly, Robert Garrabé i Toussainte Calabrèse (PS). La generació jove, en sofriment a la UMP, aflora amb Bérangère Givanovitch, la secretària estatal encarregada de l’Observatori de la Igualtat dones-homes del Moviment dels Joves Socialistes (MJS), que constava a la llista de Jacques Cresta a les municipals de Perpinyà. Concorrerà al cantó n°7, que comprèn una porció est Perpinyà i els municipis de Bompàs, Santa Maria i Vilallonga de la Salanca.

L’esquerra òrfena evita fer el balanç

L’esquerra, portada per la presidenta del Consell general, Hermeline Malherbe, proposa la continuïtat. Reivindica la figura tutelar de Christian Bourquin, l’antic president factor de candidats i de vencedors des de 1998, mort l’agost passat. En una lleialtat perfecta cap al qui l’ha construïda, la presidenta Malherbe fa la tria estratègica d’eludir les contraprestacions objectives del territori, el seu rècord estatal d’atur confirmat l’any passat, la seva posada a part per la regió Llenguadoc-Rosselló o el seu defalliment d’empreses. No evoca l’abisme entre l’atractiu i el dinamisme, en eco a l’embranzida demogràfica de 16,5% des de 1999, o sigui 392.803 habitants aleshores i 457.093 enguany. El candidat Jean Vila promou un balanç positiu, confonent visiblement el perímetre de competències del Consell general i el seu perímetre geogràfic.

El pack UMP-UDI-CDC és designat

L’oferta presentada per la UMP, sòcia de la Unió de Demòcrates i Independents (UDI) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és liderada per Jean Castex. El batlle de Prada, home de Nicolas Sarkozy, alinea ja tots els candidats en una coalició nova, o apareixen els exdiputats estatal i europeu Daniel Mach i Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, com també el batlle de Sant Cebrià, Thierry del Poso, i el de Portvendres, Jean-Pierre Romero. La joventut abunda amb Mathilde Ferrand (UMP), així com els UDI Romain Grau i Annabelle Brunet, però també amb Alexandre Puignau, per CDC. Batlle de la Clusa, el candidat presentat per la formació centrista té un arrelament envejat en el seu cantó electoral, que suma el Baix–Vallespir i l’Albera. Al contrari dels Pirineus Atlàntics, on el Partit Nacional Basc concorre sol, la formació d’Artur Mas s’estima més participar a un grup amb potencial de guanyadors.

Pla de reactivació econòmica

Més enllà dels candidats, l’UMP treballa ja un programa i un eslògan, “Catalans guanyadors, el nou alè per al departament”. El partit espera arrastrar simpaties de la seva esquerra amb les dues altres formacions, tot promovent cinc línies d’acció. Preveu 50 milions d’euros de suport a les empreses i a l’ocupació laboral, una col·laboració de reconciliació del Departament i de l’Ajuntament de Perpinyà i una acció sobre el patrimoni paisatgístic. El president de la Comunitat de Municipis del Conflent espera també pesar en la futura gran regió pilotada des de Tolosa de Llenguadoc. A nivell social, pretén assolir un esforç per part dels beneficiaris de la Renda de Solidaritat Activa (RSA) a través de treballs d’interès general, com ho suggeria Christian Bourquin el juny de 1998, quan la Catalunya del Nord tenia 16.000 beneficiaris, contra 26.000 actualment. Jean Castex desitja reconsiderar el pressupost del Consell general, el 16% del total, o sigui 100 milions d’euros, s’aboca cap a la RSA.

La batalla de la realitat

De cara a les eleccions, l’esquerra departamental pot sofrir el desinterès dels francesos envers l’esquerra, o beneficiar-se d’un microclima. El 1974, François Mitterrand va superar Valéry Giscard d’Estaing a la Catalunya del Nord, amb el 56,65% dels vots, el que demostra ritme propi. Haurà d’enfrontar la còlera del Partit Radical d’Esquerra (PRG), apartat de les negociacions, i podrà negligir les vel·leïtats del Partit d’Esquerra, que no ha vulgut integrat. Al centre i a la dreta, l’aposta consisteix a demostrar que el balanç administratiu positiu emmascararia un deteriorament. Aquest sentiment corroborat per les xifres és també capitalitzable pel Front Nacional, que hauria d’aconseguir dos, fins tres cantons, segons totes les oficines polítiques. Per la UMP-UDI-CDC, es tracta també de poder seduir fins a franges de fidels de les xarxes de Bourquin, a través d’un canvi suau, no de l’esfondrament estrepitós d’un sistema.

Directori dels candidats a les departamentals 2015 a Catalunya del Nord.

Cartografia dels 17 cantons segons els 226 municipis nord-catalans.

Comparteix