Una enquesta publicada el 25 de juny a Barcelona subratlla un eventual trastorn del paisatge polític sud-català. Aqueix estudi de l’Institut Gesop, que s’ha dut a terme per encàrrec del diari el Periódico de Catalunya, considerat proper del Partit Socialista, ha estat realitzat del 17 al 21 de juny, després de l‘escissió de la coalició presidencial Convergència i Unió (CiU). Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), soci molt majoritari de CiU, obtindria fins a 25 diputats al Parlament de Catalunya, contra 7 per a Unió Democràtica de Catalunya, minoritari en l’aliança desapareguda. Al capdavant d’una llista CDC oberta a la societat civil, el president del govern català, Artur Mas, guanyaria a nivell de nombre d’escons, però el seguiria de prop una d’hipotètica llista «Catalunya en comú». Aquesta oferta reproduiria a Catalunya la fórmula guanyadora d’addició de les extremes esquerres encarnada per la nova batllessa de de Barcelona, Ada Colau. Obtindria fins a 31 escollits en l’assemblea catalana, que en comprèn 135. El tercer partit representat serien Ciutadans, d’anomenada centralista, amb 21 diputats, seguit per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb 20 diputats, i les Candidatures d’Unitat Popular, d’extrema esquerra, amb 12 diputats.
La independència a un sol escó de la victòria
Considerant aqueixes xifres el total de les forces polítiques clarament favorables a la independència de Catalunya, sigui CDC afegit a ERC i a la CUP, representaria 67 diputats, per una majoria absoluta situada a 68. La diferència podria tanmateix jugar-se al si de la suposada «Catalunya en comú», un dels components de la qual, a més del partit espanyol Podemos, podria ser la monja indépendandista Teresa Forcades. Però més enllà del debat sobre la sobirania, les eleccions del 27 de setembre a Catalunya es traduiran sense cap dubte per una profunda redistribució de les cartes.
