A cinc dies de les eleccions del Parlament de Catalunya, la Junta Electoral Central espanyola s’ha pronunciat des de Madrid, aquest dimarts a la nit, contra la celebració d’un debat televisiu força esperat. Els dos grans candidats, Artur Mas i José Montilla, respectivament líders de la coalició centrista Convergència i Unió i del Partit Socialista de Catalunya, desitjaven confrontar llurs idees a través de la cadena generalista TV3. Aquesta, que forma part del servei públic català, havia preparat una plató especial, i anunciat l’eventualitat d’una emissió especial. Però segons la Junta Electoral Central, l’organització del debat no ha estat comunicada “amb la previsió i antelació suficient” per la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació Audiovisuals, en virtut de la Llei electoral espanyola. Els magistrats, que ha recordat que el termini legal és de cinc dies, han satisfet indirectament l’oposició als dos candidats, que argumentava des de diumenge sobre la desigualtat contemplada en un debat bilateral.
A l’Estat francès, un debat semblant va sorgir en motiu de la compareixença televisada també dual de Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy, a pocs dies de la primera volta de les eleccions presidencials de 2007. Les formacions polítiques minoritàries van advertir llavors d’un favoritisme d’Estat envers els grans candidats. Però un matís s’ha presentat aquesta setmana a Catalunya, ja que el país, malgrat una importància econòmica i cultural evidents, només gaudeix d’un estatut autonòmic espanyol. L’existència d’un debat com el frustrat, que hauria pogut permetre confrontar possibles, hauria conferit al territori una envergadura estatal, en ocasió d’un escrutini altament decisiu, tant de cara a la crisi com a les ambicions d’emancipació del territori. Sense cap dubte, aquesta eventualitat ha influenciat el cim de l’Estat espanyol, que ha preferit frenar el desig mediàtic i electoral català argumentant amb un aspecte legal àmpliament percebut, a la Catalunya del Sud, com un pretext. Aqueix incident introdueix la problemàtica permanent entre Barcelona i Madrid, alimentada de desigs catalans considerats perillosos per als interessos d’Espanya.
