La Catalunya del Sud ha manifestat el 25 de novembre una excepcional vitalitat democràtica, en ocasió de les seves eleccions més importants des de l’adveniment de la democràcia espanyola, el 1978. En un sistema electoral purament proporcional, la mobilització d’un 69,5% de l’electorat associada a una important regeneració del personal polític, ja que un 71% dels diputats electes no arriben als 50 anys i un 40% han estat elegits per primera vegada, constitueixen un exemple europeu modern. Sobre un fons de greu crisi econòmica i política al si d’Espanya, Catalunya se cerca a si mateixa i esbossa els contorns d’un verdader Estat, amb una interrogació pròpia i diferent de la resta de l’Estat espanyol. És majoritari el bloc favorable a un referèndum d’autodeterminació, format per Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Candidatures d’Unitat Popular i Iniciativa per Catalunya – Els Verds, amb un 57,68%. Segons un altre criteri, el bloc d’esquerra, contrari a les polítiques d’austeritat, supera la dreta, a un 49,1% contra un 43,64%. D’aquesta manera, al contrari dels escrutinis organitzats a Andalusia, a Galícia o al País Basc, la majoria de sud-catalans desitja alhora assolir la independència i aturar les polítiques d’austeritat.
Equilibris subtils al si de la futura cambra parlamentària
Aquestes eleccions obliguen el centre-dreta CiU i els seus 50 diputats d’un total de 135 a formar un “govern fort” per a una “estabilitat parlamentària”, com ho assenyalava públicament Artur Mas, aquest 26 novembre al vespre. Governar amb l’esquerra independentista d’ERC i els seus 21 diputats, segona força al Parlament, fins i tot amb el Partit Socialista de Catalunya, amb 20 diputats, és la intenció revelada, immediatament reprovada pel Partido Popular. Aquesta geometria s’aclarirà abans del 24 de desembre, per a un retorn parlamentari com a més tard el 10 de gener de 2013. No obstant, en un context on el govern de dreta i pro-austeritat de Madrid, dirigit pel Partido Popular, manté Barcelona sota tensió financera, la pressió exercitada per ERC sobre CiU hauria d’il·lustrar, fins i tot sacsejar el nou tauler polític. El doble guió que inclouria austeritat i independència, a través d’un referèndum organitzat “en els quatre anys vinents”, segons el Mas, imposarà un joc d’equilibris subtil i remolins al si de la coalició CiU, desllastada de 12 diputats. Però, a falta de majoria suficient per a aquesta formació, una acceleració del procés d’autodeterminació, amb aspectes aventurers, podria suscitar l’oposició de sotamà de la Unió Europea.
