A diferència del Partit Socialista, que va posar en marxa la versió electrònica de la campanya de les eleccions cantonals de la Catalunya del nord el 18 de febrer, la UMP nord-catalana va celebrar divendres una sessió de foto general. A la imatge de família es troben 16 candidats, presentats en la totalitat dels cantons renovables, envoltats pels parlementaris i els actuals membres electes del Consell General. Mentre que les primeres obertures de locals electorals dels candidats perpinyanencs recolzats per la Federació UMP 66 es va produir els dies 4 i 5 de febrer, el partit presidencial sembla no apostar gaire per Internet i preferir el terreny, amb motiu d’unes eleccions naturalment enfocades en la proximitat. La votació genera contrastos dels grosos entre el web territorial d’Europa Ecologia-Els Verds, que centralitza les candidatures com ho fa el Partit Socialista, el de la candidata comunista Nicole Gaspon, i el web de campanya del moviment sobiranista francès Debout La République, que intenta fer-se sentir.
El premi de la improbabilitat escau a la pàgina de campanya del Partit d’Esquerra Radical, que pel que sembla presenta un sol candidat, Raymond Faura, i la seua suplent, “amb el suport del Partit Socialista”, al cantó de Cabestany-Perpinyà Sant Galdric. Ara per ara, un col·laborador voluntari fins i tot ha creat una “fitxa Wikipédia” en relació amb les dues voltes d’aquestes cantonals. La llista oficial i definitiva dels candidats es comunicarà a principis de la tarda d’aquest dimarts a través de la Prefectura dels Pirineus Orientals, després de la designació per sorteig del posicionament dels candidats a les tanques electorals. Aquest dilluns a la tarda, el nombre total de candidats assolia l’extraordinari nombre de 113, demostrant l’atractiu polític de la cita, tot i una traducció incerta a nivell de la participació electoral. A més, els debats entre els candidats, organitzats per televisió per tal d’adreçar-se realment a les poblacions, haurien de participar al procés democràtic. No obstant això, la falta de la televisió local a la Catalunya del nord, i els límits de la premsa de paper i digital, situen aqueixes eleccions cantonals al nivell d’un escruitini aliè de les preocupacions comunes.
