El govern de la Generalitat de Catalunya, compromès en un procés d’independència arran del rebuig del govern espanyol de veure’l accedir a una fiscalitat pròpia, convocarà noves eleccions. Catalunya, que pot optar per organitzar escrutinis accidentals, convocarà els electors el 25 de novembre o el 2 de desembre. Aquest fet, anunciat el 25 de setembre pel president català, Artur Mas, és decisiu per al futur del territori, del qual els recents esdeveniments sorprenen Catalunya, Espanya i la premsa mundial. Concretament, l’11 de setembre, la primera manifestació obertament independentista de Barcelona va aplegar 1,5 milió de persones, però el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy va descartar el projecte de “pacte fiscal” català el 20 de setembre. L’actualitat, que inclou una llarga llistat de declaracions, assenyala un tombant en la democràcia espanyola, nascuda en els anys 1976-1978, després del règim franquista. De fet, el model quasi-federal en lloc|plaça és encausat pel govern central, dirigit pel molt dretà Partido Popular. Però determinats territoris, entre els quals Catalunya i el País Basc, amb una història i una cultura diferents del conjunt espanyol, preten seguir altres destins, a falta de voler-se fondre en una massa que s’ha d’unificar-se per generar estalvis d’escala.
L’exèrcit espanyol amenaça amb intervenir a Catalunya
Entre les reaccions observades en el marc del debat territorial sud-català consta l’actitud “ferma” anunciada el 25 de setembre pel govern espanyol, mentre que 80 capellans de les comarques de Girona defensaven la “dignitat dels pobles”. El moviment de sacerdots Fòrum Joan Alsina ha condemnat el “model dominador d’Espanya”. Paral·lelament, l’Associació de Militars Espanyols i l’Associació Unificada dels Militars Espanyols amenaça Artur Mas d’un consell de guerra, de cara a una “fractura d’Espanya” assimilable a una “alta traïció”. D’altra banda, el govern català pretén canalitzar la seua comunicació a nivell mundial, en un context que va propiciar, el 22 de setembre, una afirmació del diari americà Stars and Stripes. Aquest rotatiu de l’exèrcit dels EUA destacava sense embuts, el 22 de setembre, que “Catalunya pot declarar la seva independència”. Per modular la seua imatge, la Generalitat de Catalunya desenvolupa des del 24 de setembre una oficina de relacions amb la premsa estrangera. Aquest servei d’observació i d’influència, característic d’un Estat, és dirigit per Martí Estruch, antic delegat del govern català a Alemanya.
