El projecte de construcció d’un gran pont a l’entrada de Ceret va ser objecte, els dies 29 i 30 de gener, d’una consulta iniciada pel propi patrocinador, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals (CD 66). Aquest procés va donar lloc a un “sí” fràgil, amb una taxa de participació fluixa, que qüestiona la seva legitimitat. Els electors empadronats no es van pas desplaçar massivament a les urnes, disposades als ajuntaments de 24 municipis, entre els quals hi havia el Voló, el Portús, Morellàs, Arles, els Banys d’Arles, Sant Marçal, Cortsaví i l’Albera. Des del punt de vista jurídic, a diferència d’un referèndum o una votació, aquesta consulta ciutadana només té un simple valor consultiu.
Els opositors denuncien una “consulta precipitada”
Entre els opositors a aquest projecte valorat en uns 33 milions d’euros, l’associació Viure Bé al Vallespir advoca des del 2020 contra el que anomena “el pont de sobres”. Relatitza la victòria del sí, al 56%, basat en el 10,7% dels empadronats. “El departament que esperava un plebiscit a favor del sí està sens dubte perplex”, asseguren els seus membres, mentre denuncien una “consulta precipitada”, que “hauria merescut una campanya més llarga, més favorable a la participació”. La comunicació pel sí, obertament assegurada pel CD 66, genera interrogants, perquè aquesta administració havia de fomentar la participació i no orientar-la. “Els càrrecs electes a favor del sí han aprofitat els avantatges del seu càrrec”, observa l’associació, que esperava una comunicació institucional oberta a tots dos bàndols.
Sense cobertura mediàtica estatal
Aquesta primíssima votació territorial organitzada a Catalunya del Nord no s’ha publicitat a nivell estatal, a diferència del projecte d’aeroport de la Mare de Déu de les Landes, molt més important. Apuntat al Gran Oest de França, aquest altre projecte previst des del 1974 va justificar una consulta l’any 2016, mobilitzant 500.000 persones, és a dir gairebé la meitat dels habitants del Loira Atlàntic, departament principalment interessat. Tot i la victòria del sí en aquesta votació –amb resultat no vinculant–, aquest projecte va ser abandonat pel president Emmanuel Macron i el seu primer ministre Édouard Philippe el gener de 2018. El mateix escenari és possible per al viaducte de Céret, en la mesura que la feblesa del consentiment popular s’afegeix al caràcter simbòlic del vot. Al final, atès que el tema se situa en un punt cec de l’opinió estatal, l’àmbit polític podria acabar decidint, tot ignorant la dimensió democràtica.
Un golf golafre en aigua, i més formigó?
El possible viaducte de Ceret podria precedir una sèrie d’altres realitzacions, en el marc d’un procés de posada en turisme de la zona. Un camp de golf formaria part dels projectes, amb “les seves greus conseqüències, en particular sobre els recursos hídrics i l’expansió urbana al sud-est de Cérétan”, destaca Viure bé al Vallespir. L’associatió tem el “ formigonat irremeiable d’une bones terres agrícoles” i considera el viaducte obsolet: “és un projecte del segle passat, que ignora la realitat de l’amenaça climàtica. Ja és hora de treballar en alternatives molt menys impactants”.
Un projecte de 33 milions d’euros
El viaducte previst per sobre del Tec és l’enllaç més visible –i el més costós– d’una nova carretera de 2,7 km que permetria l’accés a Ceret enllaçant les carreteres departamentals 115 i 618. Aquesta obra, situada a una alçada màxima de 25 m, constituiria 355 m del nou trajecte. Un segon pont de 70 m travessaria el riu de Sant Ferriol i es construirien tres noves rotondes, tot plegat en una superfície de 18 hectàrees de terreny, 8 de les quals quedarien artificialitzades, segons les dades tècniques facilitades pel CD 66.
