La qüestió catalana es reactiva a Espanya, després de l’alliberament, el 23 de juny, dels presos polítics favorables a la independència. Un mes abans, el 21 de maig, el nou president català, Pere Aragonès (Esquerra Republicana de Catalunya) va declarar el seu desig d’aconseguir la independència inspirant-se en el model escocès. No obstant, el president del govern central espanyol i primer ministre, Pedro Sánchez, no comparteix aquest pla.
Líder del Partit Socialista dels Treballadors Espanyols (PSOE), partidari autoafirmat del “diàleg i la concòrdia”, el primer ministre espanyol s’ha expressat al Congrés espanyol, a Madrid, sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya, dimecres 30 de juny. No acceptarà “nunca jamás” (“Mai de la vida“, en castellà idiomàtic) un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, malgrat la demanda democràtica expressada per la població i els seus representants electes.
Un diàleg amb interdiccions
P. Sánchez ha convidat els sobiranistes catalans a “redescobrir l’esperit de la Constitució” (que data del 1978, després de 36 anys de règim totalitari franquista – nota de l’editor), abans de defensar “l’oportunitat del diàleg i la negociació”. Aqueix aparent esperit d’obertura, però, queda circumscrit dins d’un perímetre restringit, atès que la possibilitat d’emancipació catalana queda exclosa d’aquest diàleg.
