El senador de Catalunya del Nord François Calvet, va intervenir en sessió, dimarts 11 de desembre, a propòsit d’una proposta de llei que pretén adaptar l’organització dels «municipis nous» a la « diversitat dels territoris». En concret, l’Estat acaba volent reduir el nombre excessiu de municipis a França, que arriba al nombre pletòric de 35.357, o sigui 40% de les localitats de la Unió europea. El maig del 2014, ja evocàvem aquest tema, esmentant els antics pobles catalans de Garrius, La Pava, Bajanda, Flaçà i Marcèvol, englobats en reformes anteriors. De cara a aquesta dispersió, el parlamentari ha subratllat que Catalunya del Nord és «poc implicada en el moviment» de les fusions de municipis, malgrat l’esquer financer proposat pel govern. Sols els municipis muntanyols dels Angles, Matemala i Formiguera, ja parcialment vinculats, consideren una identitat única, a través de llurs balles. Emperò, aquesta opció no és de cap manera considera per Toluges i Cànoes, si bé estan soldades, com tampoc ho imaginen Tuïr i Llupià, fins Salelles i Cabestany, que formaven una sola entitat fins el 1923.
«Falta autonomia fiscal»
En opinió del senador Calvet, afiliat als Republicans, la «configuració geogràfica» de les comarques de Perpinyà se suma a la voluntat dels habitants de « veure enteses i respectades llurs particularitats culturals ». En temps passats, Portvendres es va segregar de Cotlliure i el Barcarès va abandonar Sant Llorenç de la Salanca, sense topades majors. L’aposta de la redistribució territorial significa fer França més europea, com ho seria Catalunya del Sud, on els municipis equivalen a les intercomunalitats franceses. D’aquesta manera, la Vila de de Banyoles, prop de Girona, la formen diversos veïnats o poblets amb identitat pròpia perfectament respectada a l’interior d’una sola entitat. «Des de fa un any, veiem un estancament de les fusions de municipis», destaca el senador Calvet, que insisteix en els mitjans: «El desànim dels electes està vinculat a la pèrdua de confiança de les col·lectivitats cap a l’Estat, i a la manca d’autonomia fiscal que s’ha incrementat aquest darrer any».
