L’elaboració de l’oferta política d’esquerra que es presentarà a les eleccions municipals de Ceret, a la comarca del Vallespir, no és fàcil. A la ciutat on l’alcalde d’esquerra sense etiqueta, Alain Torrent, triga a posicionar-se, sorgeixen interferències en la constitució de la llista socialista del candidat Patrice Dorp. Aquest, antic executiu del servei d’ocupació laboral estatal Pôle emploi, actual secretari de la secció socialista municipal, va ser escollit el 28 de juny per comandar la batalla, per un 100% dels militants que van participar a una votació idònia, o sigui el 55% del total, el que representa 33 vots. Però un article de premsa destacant un “duel Alain Torrent-François Brulé”, publicat el 6 de novembre pels Journaux du Midi, desestabilitza el candidat. Concretament, l’inspector del Tresor François Brulé, que figurava en la llista ciutadana “Actuar per a Ceret“, presentada el 2008, dirigeix des de setembre de 2012 la plataforma “Demà Ceret”, al costat del concessionari Renault Michel Privat. Aquesta estructura organitzada en comissions, on s’apleguen personalitats sense etiqueta, adherents comunistes, del Moviment Republicà i Ciutadà (MRC), del Partit d’Esquerra i del Partit Socialista, és recolzada per Henri Sicre, antic diputat i batlle, figura tutelar del PS de Ceret i de la seva circumscripció. Amb la seva dinàmica, Demà Ceret pot perfectament addicionar-se a la candidatura socialista, però també pot descartar-la.
A l’esquerra, el PS està més ben situat per guanyar?
En un comunicat del 12 de novembre, Patrice Dorp denuncia una “manipulació” a través de la premsa i esmenta una reunió oficial amb Demà Ceret, el 28 d’octubre, per “reunir en una llista única el conjunt de les forces de progrés”. Aquesta estratègia va donar lloc a una “confrontació dels programes”, una previsió de repartiment dels càrrecs de regidors i de tinents combinada amb un “procés de designació del cap de llista i de la candidatura a la presidència de la mancomunitat”. D’aquesta mena, l’“adhesió del PS” a Dema Ceret precisada per l’article no correspon a la realitat, sinó que es tracta d’una “negociació”, segons el candidat, que preferiria una adhesió inversa. La relació de forces que s’està observant a Ceret oposa visiblement una voluntat procedent del fons de la ciutat a un procediment vingut per amunt, inspirat en els mètodes estatals del Partit Socialista, de vegades tensos, sobretot que el PS es presentarà fins i tot “en cas de desacord”. Però a diferència de les grans ciutats, A l’escala de Ceret, ciutat de 7600 habitants dirigida per un batlle d’esquerra sense etiqueta, batlle tanmateix, el segell polític no és cap garantia. Més enllà d’això i invariablement, el guanyador de l’escrutini haurà de fer front a una taxa d’atur explosiva d’un 15,9% registrada a començaments d’aquest 2013 a la conca ceretana. Aquesta xifra, la més alta de la Catalunya del Nord, consta entre les primeres de l’estat francès.
