La Diada Nacional de Catalunya, que s’ha commemorat aquest diumenge, ha implicat la pujada d’una graó suplementari cap a una emancipació política del territori. Aquesta jornada, que ha estat ocasió de cerimònies, protocol·làries i després festives, a cada un dels 947 municipis sud-catalanes, s’ha acompanyat d’una manifestació de reivindicació, amb caràcter massiu, a Barcelona. Segons una tradició establerta, diverses desenes de persones han caminat per la ciutat, paralitzant el seu centre històric. Entre les excepcions, l’ajuntament de Badalona, als afores de Barcelona, ha escollit fer figurar la bandera espanyola a la seua façana, mentre que la bandera catalana habitual, la senyera, ha onejat als altres. No obstant això, determinats consistoris, com ara a el de la vila de Vic, han preferit instal·lar una bandera independentista, estelada.
Però més enllà d’aquesta afirmació d’imatge, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha fet una declaració significant. Considerant que “la transició nacional catalana” ja començat, ja que, segons ell, “a les ments de la gent de Catalunya cala un sentiment de major sobirania i llibertat”, Mas ha pres posició, com mai no ho havia fet en el passat, enfront de la reestructuració espanyola. Mentre que el govern espanyol dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero convida la xarxa educativa sud-catalan a utilitzar el castellà a paritat amb el català, el president de Catalunya ha volgut enviar un senyal a Madrid, evitant qualsevol lèxic massa explícit. La seua intervenció, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, prop del Parlament del territori, ha seguit de pocs minuts una altra declaració, pronunciada a la ciutat de Lleida, a 170 km d’allà. El president de la Diputació de Lleida, Joan Rañé, ha considerat en efecte que “la resposta clara a les agressions de Madrid passa per la independència”.
