Amb 72.724 km², la regió nascuda de l’addició del Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus serà el segon territori de l’estat francès, després d’Aquitània-Llemosí-Poitou-Charentes. Serà més gran que Irlanda i representarà més del doble de la Catalunya del Sud, per 5,6 milions d’habitants, o sigui 2 milions menys. El seu P.I.B. li atorgarà la cinquena posició de l’estat, segons el Panorama de les noves regions franceses presentat per l’Insee l’abril passat. A nivell polític, el pes dels 12 consellers regionals de les comarques de Perpinyà evolucionarà, ja que aquest grup que es reuneix actualment a Montpeller en una assemblea de 67 escons s’incorporarà a un hemicicle de 158 electes.
Perpinyà Mediterrània per intentar fer el pes
En proporcions, la Catalunya del Nord, minoria no llenguadociana, només ocuparà el 7,5% de l’assemblea, contra 18% fins al 31 de desembre. La futura administració sorprèn els comentaristes de la premsa estatal pel seu gegantisme i el pes de Migdia-Pirineus, o sigui 91 consellers, entre els quals 37 que procedeixen del departament de l’Alta-Garona, que envolta Tolosa de Llenguadoc. En previsió d’aquest paisatge electiu, Perpinyà i la seva aglomeració, tercer perímetre després de Tolosa i Montpeller, preparen la seva transformació en Comunitat Urbana. Jean-Marc Pujol, president de Perpinyà Mediterrània, no considera la creació d’una regió en la regió. Però pretén «posicionar-se entre les dues poderoses i ambicioses metròpolis que són Tolosa i Montpeller».
