Idioma

Les eleccions municipals espanyoles s’han celebrat aquest diumenge als 947 municipis sud-catalans i als 8116 municipis del conjunt de les 17 comunitats territorials autònomes. A través de múltiples aliances locals, els equilibris dels consistoris es definiran aquesta setmana, durant unes tractacions habituals en el sistema democràtic espanyol. A Catalunya, totes les mirades han anat cap a la federació nacionalista de centre-dreta Convergència Democràtica de Catalunya (CiU), que ha guanyat Barcelona i Girona. En els dos casos, es tracta de victòries històriques en el marc de les eleccions municipals modernes, restablertes a Espanya el 1979, després del llarg parèntesi del règim franquista. Les dues ciutats, dirigides des de fa 32 anys pel Partit Socialista de Catalogne (PSC), passen així de l’esquerra federalista, equidistant entre els interessos catalans i les ambicions d’Espanya, cap al centre-dreta partidari d’una Catalunya dotada d’un màxim d’atributs per a l’emancipació.

A Barcelona, el nou alcalde, que serà designat en els propers dies, serà Xavier Trias, en successió del batlle socialista, Jordi Hereu. ja diverses vegades presentat per CiU a la capital, aquest pediatre de 64 anys d’edat ha obtingut 15 escons, per davant dels 11 escons obtinguts pel PSC i els 8 assumits ara pel dretà Partit Popular. L’assemblea barcelonina també la formaran 5 regidors del partit postcomunista i ecologista Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV), i una coalició independentista minoritària, amb 2 regidors.

A Girona, la característica principal, que la ciutat comparteix amb la província, és la d’un paisatge polític on predominen els partits catalans. D’aquesta mena, el PP obté només 3 consellers, mentre que la candidatura independentista Candidatura d’Unitat Popular (CUP) n’obté també 3, tot un rècord per a una ciutat d’aquesta envergadura. Sobretot, Girona serà d’ara endavant dirigida pel periodista Carles Puigdemont, el candidat de CiU, que ha obtingut 10 regidors, mentre que la seua rival, la psicòloga Pia Bosch, n’ha assolit 7. D’altra banda i ICV disposarà de 2 regidors. En la seua primera aparició pública, aquest diumenge a les 22 h, Puigdemont ha promogut la idea d’un “pacte permanent” a Girona, en ruptura amb les estratègies socialistes, que ha considerat massa exclusives.

La vila de Salt, als suburbis de Girona, perd també la majoria socialista portada per la jove batllessa Iolanda Pineda. El nou batlle, Jaume Torramadè, presentat per CiU, haurà de dirigir una ciutat de 30.000 habitants, la problemàtica major de la qual és la integració dels nouvinguts, sobretot de religició musulmana. En aquest sentit, el partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya, que col·loca 3 regidors al consistori, modificarà l’ambient dels plens municipals.

A Figueres, el batlle sortint, Santi Vila, també afiliat a CiU, aplega una majoria absoluta de 12 escons i els seus opositors, del quals el PSC, el PP, i la CUP, obtenen entre 1 i 3 escons. En aquesta recomposició del paisatge polític, la vila d’Olot conserva la majoria de CiU, que s’endu també l’ajuntament de Banyoles.

Comparteix