Una manifestació gegant es perfila per a l’11 de setembre a Barcelona i unes eleccions que poden donar una majoria parlamentària independentista a Catalunya són previstes el 27 del mateix mes. De cara a aquestes dues etapes, el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, membre del molt dretà Partido Popular (PP), és empès pel català Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest, líder del partit de dretes Unió Democràtica de Catalunya, contrari a la independència, defensa tanmateix un estatut singular per a Catalunya. Aquest dimecres 19 d’agost, el cap de l’executiu amb càrrec a Madrid s’ha declarat oposat a qualsevol reforma de la Constitució. La inclusió de disposicions específiques per a Catalunya calmaria la queixa ciutadana i l’onada sobiranista apareguda el 2010. Però «no és el moment adequat», subratlla Rajoy. La seva formació política «no acceptarà mai» aquesta eventualitat si es qüestiona la unitat d’Espanya.
Un argument més per al sobiranisme
El posicionament de Mariano Rajoy inclou un risc, ja que Duran i Lleida, però també el Partit dels Socialistes de Catalunya, no independentistes, desitgen una autonomia més forta. El rebuig ministerial ofereix a l’independentisme l’argument suplementari d’un tancament madrileny. Confirma la teoria, escampada per Catalunya del Sud, segons la qual l’estratègia frontal del PP fàbrica independentistes.
