El Parlament de Catalunya, a Barcelona, ha aprovat aquest 16 de gener una demanda de referèndum sobre la independència del territori, que es preveu celebrar el 9 de novembre. Aquest procés animat pel president del govern autònom català, Artur Mas, membre de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha rebut l’aval de 64% de la cambra, formada per 135 diputats. Aquesta decisió històrica constitueix un desafiament major per al govern espanyol, dirigit pel molt dretà Mariano Rajoy, membre del Partido Popular, que no mou fitxa en relació a l’argument de la inconstitucionalitat de la consulta. Però el suport reservat per 87 diputats, contra 43 i tres abstencions, ja no manifesta un desig minoritari, com al segle passat, sinó majoritari en l’esfera parlamentària. En aquest sentit, s’adreçarà una demanda al parlament espanyol per a la transferència de la competència referendària.
El 80% dels catalans del sud vol un referèndum
La votació, sota alta tensió mediàtica, ha suposar un esquinç del Partit Socialista de Catalunya, del qual tres diputats han desobeït a la línia oficial del rebuig. En total, 43 diputats socialistes, del partit Ciutadans i del Partido Popular s’han unit amb el “no”, així com els 3 diputats de la formació d’extrema esquerra Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Aquesta, notòriament independentista, considera que la sobirania es pren i no ha de ser objecte de cap petició. Segons les últimes enquestes d’opinió, la meitat dels catalans del sud aprovarien la independència, però el 80% desitja poder expressar-se sobre aquest assumpte.
