Amb la presència de 1.000 persones procedents principalment de fora de Catalunya del Nord, diumenge 12 de desembre va tenir lloc la primera reunió de campanya electoral de la candidata socialista Anne Hidalgo, de cara a les eleccions presidencials del 10 i 24 d’abril de 2022. Aquesta reunió envoltada d’incerteses sobre la persistència de la campanya de l’alcaldessa de París, en mala posició a les enquestes, va incloure els seus compromisos destinats a servir de marcadors d’un socialisme francès en pèrdua de rumb: la jubilació als 62 anys (edat exacta de la candidata), augment del 15% del salari mínim i augment general de les nòmines. La campanya d’Eric Zemmour va ser al·ludida per una al·lusió històrica, segons la qual ara s’aplica als musulmans “el llenguatge dels anys 30 que odiava l’estranger, que exaltava l’odi als jueus”.El país amfitrió no es va esmentar de cap manera, ja que la trobada, sense cap senyera, estava destinada a la seva pròpia emissió televisiva fora del sòl i a les xarxes.
Entre els desitjos expressats, el projecte de reconciliació de França amb si mateixa i de “l’apaivagament d’una França dividida” es va ampliar per l’ambició de “reunir França”. La proximitat amb el lema “France unie” de François Mitterrand el 1988 no va fer l’ombra d’un comentari, ni la fórmula “Desperteu-vos! ”, una incitació que també és el nom de la versió francesa d’una de les publicacions més escampades pels Testimonis de Jehovà. El discurs de l’antiga inspectora de treball també va estar marcat per un error respecte a Léon Blum, “natural de la vostra regió”. En realitat, el referent socialista recercat era Jean Jaurès, nascut a Castres, al Tarn, mentre que el president del Consell el 1936 i el 1937 va néixer a París, si é va ser diputat de la circumscripció de Narbona del 1929 al 1940.
H. Malherbe anuncia… Carole Delga
Més enllà d’aquestes referències lliures de drets d’autor, que es poden utilitzar a voluntat, en la cita d’Hidalgo va destacar especialment l’estranya assimilació de Catalunya del Nord a una simple sala d’aeroport. L’expressió “No pasarán”, utilitzada per la pretendent filla de Càdis, semblava imaginar Perpinyà, Ceret o Prada (i comarques) com un excreixença d’Espanya, molt més que un territori singular. La mera proximitat de Catalunya del Nord amb el territori espanyol i la seva història franquista tan útil per a les lluites estratègiques, fins i tot li volien servir d’identitat. Entre les altres perles d’aquest míting hi ha l’enormitat pronunciada per Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals: “Vos demani que aplaudiu molt fort la nostra candidata… Carole Delga!”, va llançar l’electa Ch ‘ti en suport a Anne Hidalgo. La pífia va ser tan grossa que alguns van pensar que era una broma, mentre que altres compartien en silenci la humiliació derivada d’aquesta incomoditat irremeiable. Auesta reunió estranya, celebrada potser per no res, ha tingut lloc com si la seva protagonista principal no hagués reclamat, quatre dies abans, unes primàries d’esquerres, com a mostra d’una feblesa tècnica de la pròpia candidatura.
