Les eleccions “generals” espanyoles, previstes abans del 15 de desembre, haurien de recompondre el joc polític de l’estat. Aquesta renovació dels 350 diputats i 208 senadors generals precedirà l’elecció de la presidència del govern central. El Partido Popular (PP), al poder, hauria de guanyar aquests comicis assolint el 25,6%, segons el Centre d’Enquestes sociològiques espanyol. Però el partit Podemos, que superava virtualment el Partit Socialista el febrer passat, perd pistonada en intencions de vot. Aconseguiria el 16,5% dels sufragis, contra el 24,3% per al PSOE, que recupera empenta tot i que no sembla apte per suplantar el PP del primer ministre Mariano Rajoy. Entre les sorpreses, la quarta força política espanyola seria el partit d’origen català Ciutadanos (C’s), centralista de dreta, amb el 13,8% de les butlletes. Segons l’anàlisi política convinguda, aqueix èxit espectacular sembla vinculat al desamor envers Podemos. El 30 d’abril, la dimissió de l’intel·lectual Joan Carlos Monedero de la direcció d’aquesta formació dirigida pel carismàtic Pablo Iglesias ha sembrat dubtes, a més que Syriza, la seva referència grega, efectua contorsions ideològiques per actuar sobre la realitat.
Els partits catalans es presenten al nivell nacional espanyol
Segons el sondatge del CIS, els postcomunistes Izquierda Unida (IU, esquerra unida) caurien a 4,8%. Els partits catalans Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalogne (ERC), que es presenten igualment al nivell nacional espanyol, obtindrien respectivament 3,2% i 2%. Les seves prestacions, històricament superiors en Catalogne, seran mesurades des del 27 de setembre, en el moment de l’escrutini anticipat convocat pel president català, Artur Mas.
