L’anunci d’un nou mapa regional francès, formulat el 14 de gener per François Hollande, fa reaccionar diferentment els principals actors polítics de la Catalunya del Nord, com Christian Bourquin, el president de la Regió Llenguadoc-Rosselló. Fill de la Catalunya del Nord i implícitament número 1 del Partit Socialista en aquest territori, el secretari de la secció perpinyanenca del seu partit té la temença que el sòl s’enfonsi sota seu, arran d’un desmembrament de l’entitat regional. Aquesta obeeix a lògiques territorials oposades, il·lustrades pel departament del Gard, que respon a lògiques demogràfiques i econòmiques provençals, als antípodes de la Catalunya del Nord, situada al balcó europeu, amb porositat creixent amb la Catalunya del Sud i Espanya. Si, el 2012, una bipolaritat del Llenguadoc-Rosselló va ser negada pel Front Nacional i el Partit Socialista, Christian Bourquin confirma el posicionament el 2014, declarant individualment però fent servir el plural, a propòsit d’una recomposició: “aquí no en volem”. En contrast, el senador per la UMP François Calvet, número 1 del seu partit a la Catalunya del Nord, es declara “molt favorable” a un canvi, segons els Journaux du Midi del 17 de gener. Amb la voluntat que l’eix Perpinyà-Fontromeu acabi incorporant-se a la regió Migdia-Pirineus i el far tolosenc, Calvet considera que aquest canvi transformaria el Rosselló en façana marítima del Llenguadoc, del qual, per cert, Tolosa és la capital històrica.
Un referèndum permetria decidir
El debat obert pel President de la República suposa la supressió de set regions del total de 22 que conté la França metropolitana, segons el criteri de la pertinència territorial, en vincle amb la productivitat i l’atractiu. Dotada de 2,67 milions d’habitants, dels quals pocs coneixem el llistat dels seus departaments, la Regió Llenguadoc-Rosselló faria votar els seus administrats, a través d’un referèndum, si l’Estat li imaginés un canvi.
