Aquest dimarts 1 de març s’ha desenvolupat a París una roda de premsa organitzada pel diputat Pierre Gosnat, amb la presència de Jean-Claude Vitran, membre dirigent de la Lliga dels drets humans, Philippe Galano, que milita al sindicat CGT de la Catalunya del nord, i Nicolas Garcia, secretari departamental del Partit Comunista. La cita s’ha centrat en la temàtica del Fitxer estatal automatitzat de les empremtes genètiques (FNAEG). Un dels objectius era de atreure l’atenció cap al cas de Philippe Galano, que preveu negar-se a sotmetre’s a uns tests d’ADN, abans de la seua propera convocatòria. Galano, que ha estat condemnat a 3 mesos de presó amb llibertat provisional i 20.000 euros de multa per a “segrest” en un cas del 2003, es troba oposat a la direcció de les Autopistes del Sud de França (ASF). Ara bé, arran d’aquesta condemna, hauria de ser inscrit a l’FNAEG, cosa que rebutja i assimila a la criminalització del moviment sindical.
Aquest dimecres, al moment del torn de preguntes al govern, el diputat i batlle comunista d’Ivry-sobre-Sena va prendre la paraula a l’Assemblea Nacional, per tal de preguntar el Ministre de la Justícia sobre l’ampliació del camp de fitxatge genètic en vigor des de 2003. El parlamentari, que el passat mes de setembre va dipositar una proposició de llei per tal de prohibir l’extracció d’ADN dels militants associatius i sindicals, va aprofitar l’avinentesa per recordar el cas de Philippe Galano. El Ministre de la Justícia, Michel Mercier, no va semblar molt compassiu, recordant que tots els ciutadans són iguals davant la llei. Aquesta resposta no sembla pas satisfer els partidaris de Galano. Aquest dijous, el diputat ha contesta al Ministre a través del seu bloc, ressaltant “oblida tanmateix precisar que només els actes no inclosos en l’àmbit del fitxer estatal automatitzat de les empremtes genètiques (FNAEG), són els crims i delictes financers“. Aquest assumpte no està del tot tancat, ja que el proper 17 de març es desenvoluparà el judici de Philippe Galano al Tribunal de Perpinyà. El militant, també regidor de la vila de Cabestany, podria veure’s imposar entre 1 i 2 anys de presó ferma i fins a 30.000 euros de multa per haver refusat una extracció d’ADN. Aquest judici, que s’havia de celebrar el passat 29 de desembre, va motiva llavors una concentració de defensors del sindicalista. Aquesta vegada, un grup de dirigents parisencs de la CGT s’hauria de desplaçar fins a la Catalunya del nord.
