El diputat i batlle de Perpinyà, Louis Aliot, va parlar del deteriorament de la tranquil·litat pública, a l’Assemblea nacional, dimarts 21 de juliol. El parlamentari, membre del Reagrupament nacional (RN) es va inspirar en la repetició d’actes delictius a Perpinyà, l’últim dels quals, el 16 de juliol, va incloure trets disparats des d’un cotxe, amb un home ferit, al barri de Sant Galdric. Aliot d’ha dirigit al primer ministre, Jean Castex, per abordar la inseguretat a l’estat francès, particularment a la Fidelíssima, acusant l’Estat de “no ha pres mai la mesura real del grand problema de la inseguretat, i la incibilitat, o, per dir-ho amb més contundència, l’ensalvatjament dels nostres carrers”. Aliot va exigir el “suport sòlid de l’Estat” per a les “víctimes del terrorisme quotidià”. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, es va encarregar de la resposta, emprant arguments més administratius que sociològics: “Sí, hi ha diversos fets que revelen la crisi d’autoritat que hi ha a les nostres ciutats (…) a Perpinyà, és cert, hi havia menys de 17 agents de policia el 30 de juny, però, a petició del primer ministre, el 30 de setembre, n’hi haurà 7 més més que el que s’havia pressupostat per a la vostra comissaria” .
22 anys després dels “salvatjots” de Chevènement
El terme “ensalvatjament” emprat pel qui deixarà de ser diputat a finals de mes, en benefici de la seva diputada Catherine Pujol, recorda els “salvatjots” introduïts al llenguatge polític francès pel ministre de l’Interior el 1998, Jean. -Pierre Chevènement, seguit pel seu successor en aquest càrrec, Bernard Cazeneuve, que va usar la mateixa paraula el 2016.
