L’economia nord-catalana és cada cop més confrontada a la competitivitat sud-catalana en els sectors del comerç, de l’equipament domèstic i sobretot de la construcció i de les obres públiques. En aquest àmbit, un precedent es va produir el 19 de febrer quan un paret llevadissa va ser edificada per unes desenes d’empresaris de la construcció a l’antic pas fronterer situat entre La Guingueta d’Hix i Puigcerdà. Una mateixa reivindicació de frontera ja va ser expressada el novembre de 2010 per la federació dels venedors de tabac del gran Sud-Oest de l’estat francès, també confrontada a una manca de solucions. En aquest context, el diputat socialista de la Catalunya del Nord, Jacques Cresta ha recolzat, el 28 de febrer, a la tribuna de l’Assemblea estatal francesa, una proposició de resolució europea en relació amb la “reciprocitat sobre els mercats públics”, que pretén defensar els interessos europeus en la globalització. En la seva intervenció, el vicepresident de la Regió Llenguadoc-Rosselló ha citat les dificultats sofertes per determinades empreses de la Catalunya del Nord en base a la posició geogràfica del territori. L’electe ha predicat un “intercanvi just”, que permetria “poder lluitar contra empreses estrangeres quan l’únic criteri que preval és el del més bé de preu”.
Proteccionisme envers la Xina i la Catalunya del Sud
Aquest posicionament expressa sense anomenar-lo un desig de proteccionisme, ja que Cresta recupera les paraules de François Hollande, defensor d’una “Europa oberta” contra una “Europa oferta”. Pel que fa la Catalunya del Nord, es tractaria d’oposar-se a les empreses vingudes de les províncies de Girona o Barcelona, atès que les prestacions nord-catalanes resulten massa elevades perquè funcioni la reciprocitat, que continua sent marginal. El diputat, tot recordant que les obres públiques representen 15.0000 milions d’euros cada any l’estat francès, ha esmentat la competència xinesa, insistint en el fet que en el codi francès dels mercats públics “preval el principi de l’oferta econòmicament més avantatjosa”. Aquest principi, que suposa una estalvi per a les administracions públiques, entre les quals consten nombrosos ajuntaments i mancomunitats nord-catalanes, s’ha de tornar a plantejar, ja que “s’atorga un lloc preponderant al criteri del preu, de vegades en detriment de la qualitat de la prestació, fins i tot en detriment de criteris socials o mediambientals”.
