La Clau
El Consell d’Estat espanyol declara inconstitucional el decret de la consulta del 9N

El Consell d’Estat espanyol ha aprovat aquest diumenge un recurs d’inconstitucionalitat contra la consulta del 9 de novembre, sobre la independència de Catalunya. En resposta al decret signat pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, dissabte 27 de setembre, aquesta instància s’ha pronunciat per unanimitat en contra de la llei sobre les consultes, validada pel Parlament català, i aquest mateix decret. La mecànica jurídica pren forma a Madrid contra les intencions de la Generalitat de Catalunya, i la comissió permanent del Consell d’Estat preveu estudiar el litigi en virtut d’un atemptat contra la Constitució espanyola i contra les “lleis orgàniques” que regulen l’exercici dels drets a la participació política. Una reunió extraordinària del govern espanyol i una altra del Tribunal Constitucional figuren a l’agenda d’Espanya d’aquest dilluns 29 setembre. L’evidència de la suspensió de la llei i del decret es presenta, però un esdeveniment inèdit al si de la Unió Europea es prepara, atès que la logística del referèndum ja es va desplegant.

10.800 urnes, 6,7 milions de butlletins, 9200 policies

“No s’avorriran, les pròximes setmanes seran mogudes”, certificava Artur Mas dissabte 27 setembre, en una intervenció pública. Instantàniament, el govern català estrenava una pàgina web dedicada a la consulta sobre l’estatut territorial. S’hi troba una papereta de vot i una explicació detallada del pas. La situació sorprèn, ja que el dispositiu és propi al de qualsevol elecció organitzada per un Estat. El venciment del 9 de novembre apunta 5,4 milions d’habitants majors de 16 anys, mobilitzarà 10.800 urnes, 6,7 milions de butlletens, 2.718 col·legis electorals i 8.130 meses. Per donar seguretat a la jornada, 9.200 agents de la policia catalana, els Mossos d’Esquadra, seran en servei. La consulta exigirà la presència de 24.390 presidents de meses electorals, 48.780 suplents i 1.000 coordinadors municipals. L’estratègia catalana reposa sobre una mediatització europea, ja àmpliament iniciada, mentre que la part castellana ha d’esquivar mostres d’autoritarisme fàcilment assimilades a una reminiscència franquista. Comença una guerra de nervis, atès que Mas, amb l’empara del dret català, subratlla que les precaucions preses per Catalunya formen un marc “estrictament legal i constitucional”.

Comparteix

Icona de pantalla completa