Manuel Valls, l’únic polític català actualment en condicions d’accedir a les esferes més altes del poder a França, pertorba una vegada més els models polítics hexagonal. Fa un any, el diputat i batlle de la vila d’Evry, a la regió de París, va expressar el suport a unes “estadístiques de la diversitat”, segons el mode espanyol o amèrica, és a dir, sense complexos en relació amb l’ètnia d’origen dels ciutadans. Més tard va defensar la jubilació als 65 anys, després d’expressar-se a favor d’una laïcitat fonamentada en els col·lectius culturals. Aquesta vegada, el candidat socialista a les eleccions primàries per a les eleccions presidencials de 2012 s’interessa per les 35 hores. Aquest diumenge, Valls ha considerat que l’esquerra “haurà de desencallar les 35 hores, que no existeixen realment a la realitat” si accedeix a la presidència de la República. Contraposant-se a Martine Aubry, instigadora de la reducció del temps de treball el 1998, el representant d’un socialisme proper de la gent ha considerar que els francesos podran així “treballar més”. Segons ell, a través de l’esborrament de les 35 hores, “qüestionades regularment des de l’any 2002”, permetria “als qui tenen la sort de tenir feina, treballar més, dues o tres hores, sense necessàriament recórrer a les hores extraordinàries, que han resultat molt car a l’Estat”. ” Atrevint-se a acostar-se ideològicament del centre i de la dreta francesa, sense deixar de ser fidel a l’esquerra europea, Manuel Valls afirma una vegada més una concepció política fora dels motlles tradicionals. De fet, al mes de desembre va participar a un simposi internacional al costat dels líders mundials Bill Clinton i Tony Blair, considerats progressistes segons paràmetres internacionals. Nascut a Barcelona el 1962, naturalitzat francès a l’edat de 20 anys, Valls, que va rebutjar participar al primer govern instal·lat per Nicolas Sarkozy el 2007, es posiciona com un dels principals pertorbadors del paisatge polític francès. Aquest matí de dilluns, el portaveu del seu partit, Benoît Hamon, ha declarat que les posicions adoptades pel català són fruits d’una “mala intuïció política.”
