El candidat català a les eleccions primàries organitzada pel Partit Socialista francès, Manuel Valls, exigeix que se celebri un debat entre tots els candidats. Tornat a declarar candidat el 7 de juny després de la sortida de Dominique Strauss-Kahn, l’alcalde de la ciutat d’Evry, a la regió parisenca, s’ha expressat en aquest sentit aquest dilluns al matí, en una entrevista concedida a l’emissora Europe 1. Segons ell, la competició anunciada mereix un “gran moment democràtic”, que precedeix una simple votació. Encara mal conegut per part dels militants socialistes i de la població francesa general, el nadiu de Barcelona considera que “els francesos no entendrien que els qui són avui candidats a la primària no puguin discutir serenament sobre l’essència, sobre el fons, sobre llurs preocupacions”.
Als 48 anys, el diputat del departament de l’Essonne encarna una ala liberal del Partit Socialista, en una inspiració que sembla evident per als coneixedors del paisatge polític sud-català. La defensa d’una economia fundada en l’empresa, el tractament de les problemàtiques vinculades a la seguretat, o inclús la concepció de la integració de les poblacions estrangeres, o d’origen estranger, són en efecte sectors en els quals la classe política espanyola i sud-catalana, en conjunt, manifesten cert consens. Com a element pertorbador d’un Partit Socialista francès aïllat dels seus homòlegs europeus en els diferents aspectes evocats, Valls continua fent cara de novell, al si d’un partit àmpliament representat per personalitats d’edat ja madura. Aquest pare de quatre mainatges, declarat candidat des de juny de 2009, abans de retractar-se en benefici de DSK, és portat per l’eslògan “L’energia del canvi”, i té l’esperança de fer organitzar un debat que incrementarà la seua visibilitat.
Si el venciment de 2012 és necessàriament un cul-de-sac per a aquest sud-català partidari de la sortida de les 35 hores de feina setmanal, les eleccions presidencials de 2017 podrien constituir una verdadera oportunitat per a la seua candidatura. L’exconseller de Michel Rocard, encarregat de la comunicació a Matignon al costat de Lionel Jospin, de 1997 a 2002, va ser apropat per Nicolas Sarkozy per convertir-se en un ministre dit “d’obertura”, el 2007.
