S’accelera el debat sobre l’àmbit de presència de les llengües a França i l’impuls de les reivindicacions entra especialment en les institucions. Dimecres 7 de maig, nou anys justos després del reconeixement per part de França de les llengües regionals, Daniel Mach, diputat nord-català de la UMP sarkozysta, més aviat coneguts per uns posisionaments de caire conservador, a favor de les mestresses de casa, o contra el cantant de rap Monsieur R, es va expressar en català a l’hemicicle de l’assemblea estatal durant el debat sobre l’estatut de les llengües regionals a l’estat francès. Més enllà d’una mera reivindicació sobre el lloc reservat per les llengües, el diputat, d’estil vigorós, va fer una verdadera defensa judicial de la “seua” llengua, considerada particular ja que “la parlen 10 milions de persones al món”. Després de les declaracions del nou prefecte de Catalunya nord en el moment de la possessió de càrrec, el juliol del 2007, i de l’aprovació per part del Consell General nord-català, el 10 de desembre del 2007, d’unes pautes a favor de la llengua catalana que la declaren cooficial al territori, fins la irrupció del català al consistori municipal de la Vila de Perpinyà a través de la intervenció, dilluns 28 d’abril, del regidor d’oposició Enric Vilanova (ERC) sembla perfilar-se una evolució major i inesperada.
