El cas judicial del robatori de l’estàtua de la verge de la Soledat de Perpinyà per part de l’exconservador del Museu d’Arts i Tradicions Populars de la Casa Pairal, genera malestar municipal. El 29 de novembre, Jaume Deloncle, fill de Josep Deloncle, personalitat ineludible fins a Barcelona, revelava ser l’autor d’una acció xocant, objecte d’una enquesta administrativa. La gestió del fabulós patrimoni de la ciutat és qüestionada amb força per aquesta situació que ha justificat l’ordre comunicat als funcionaris, el 6 de desembre, per la Directora General dels Serveis. Muriel Casgha ha recordat amb fermesa la “discreció professional” i l’“obligació de reserva”, necessàries, després de constatar rumors que exageraven els fets. Per altra banda, la DGS ha assenyalat implícitament l’existència d’informacions suplementàries, ja que ha recomanat als agents municipals silenciar coneixements de “fets, informacions o documents”.
La Llotja de mar continua ocupada per una simple cerveseria
L’alt valor històric supera el succés informatiu a Perpinyà, ciutat de mil anys d’història, amb auge entre el segle XIII i el segle XIV com a capital del Regne de Mallorca, i després ciutat de primer nivell fins al segle XVII. Aquest estatut traspua en un conjunt arquitectural únic pel que fa a la qualitat i la quantitat en la part Sud de l’estat francès. La Història ha portat Perpinyà cap a certa decadència, arran d’un canvi de posició geoestratègica, però l’immens patrimoni d’aquesta capital espiritual de Catalunya, fins a l’annexió francesa, ha persistit i ha plantejat problemes a les autoritats de la ciutat. La conservació del seu patrimoni, estrangera a les teories de l’arquitecte Viollet-Le-Duc al segle XIX, ha estat sovint anàrquica al fil del segle XX i vinculada a les iniciatives personals de defensors de la catalanitat, com el bisbe Juli de Carsalade du Pont, mort el 1932, i Josep Deloncle, mort el 1990. El símbol d’aquesta mancança és la Llotja de mar, monument excepcional del segle XIV, convertit en una mera cerveseria després d’haver estat un local de menjar ràpid. La riquesa de Perpinyà s’alimenta també amb una multitud d’objectes, la conservació dels quals hauria exigit una inversió massiva i un inventari escrupolós, previs a la creació d’un museu poderós, amb resplendor internacional. L’alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, assenyalava el 10 de desembre la substitució ràpida de Deloncle, però la tasca per assumir supera el marc d’un cas judicial. Després del drama, que pot destapar més detalls, una enginyeria patrimonial afermada en el segle XXI, entre la cultura i el turisme, seria una oportunitat per a la ciutat.
