La primera volta de les eleccions legislatives del 10 de juny de 2012 anuncia una possible redistribució de forces a la Catalunya del Nord, una fragilització de la UMP, que ocupa els quatre escons del territori, i l’avenç d’una força tranquil·la socialista. La llista oficial dels candidats de la segona volta, publicada el 12 de juny per la prefectura de Perpinyà, contempla la banalitat d’incloure els tres partits clàssics del paisatge francès. El Front nacional s’ha qualificat a la meitat d’aquests escons, però retira “sense cap contrapartida“ la seua candidata a la 2a circumscripció, Irina Kortánek. Aquesta estratègia eixampla l’atractiu del candidat de la UMP, Fernand Siré, enfront de la candidata socialista Toussainte Calabrèse, en una temptativa perillosa. L’extrema dreta és també àrbitre a la 3a circumscripció, incrivint en una llista negra enunciada per Marine Le Pen, la candidata socialista Ségolène Neuville, tot permetent a Jean Castex (UMP) de pair els 18,7% de l’economista de l’FN, Bruno Lemaire. A la 1a circumscripció, Daniel Mach (UMP), diputat sortint, enfrontarà el PS Jacques Cresta i l’FN Louis Aliot, en l’única triangular del territori. La 4a circumscripció presentarà un simple duel UMP-PS personalitzat per la sortint Jacqueline Irles i Pierre Aylagas.
Jean-Marc Pujol: “Esquerra omnipresent, socialisme debilitat”
Per a l’alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, de la UMP, amb un interès creixent per a l’àmbit electoral, els sufragis portats cap a la segons volta cap a la UMP han de permetre “continuar un llarg treball ja complert”. Segons opina en un comunicat tramès el 13 de juny, el vot per als quatre candidats del seu partit, que “no són en el populisme extremista”, refrenaria una “esquerra omnipresent, contrària a l’equilibri de la democràcia”. El primer magistrat conclueix les seues paraules amb el desig de “derrotar un socialisme defallent que flirteja amb l’extrem esquerra”.
