L’anada i tornada del “divers dreta” Alain Ferrand al capdavant de l’ajuntament del Barcarès prendrà efecte dissabte al matí. Després d’un llarg parèntesi de 12 anys, l’exbatlle serà el nou, al final d’un ple municipal extradinari, previst a les 10:00. Confortablement escollit des de la primera volta|torn de les eleccions municipals de diumenge, amb 52,1% dels sufragis expressats, l’empresari reunirà els 27 regidors, entre els quals figuren 19 candidats de la seua llista i ell. Aquesta elecció interna s’hauria de desenvolupar sense problema, si bé la decisió de sol·licitar el Tribunal Administratiu va ser comunicada dilluns pels seus opositors Jean-Louis Disaro i Veronique Pastoureau, tots dos al capdavant de llistes mesclades de dreta i d’esquerra. El motiu invocat contempla unes presumptes irregularitats en el decurs de l’escrutini, on s’hauria vist Ferrand a l’interior de determinades meses electorals.
Diumenge a nit, Alain Ferrand, en una jubilació perfecta, amb llargs aplaudiments, va insistir en advertir el seu auditori, reunit a la discoteca Le Marina del Barcarès. En un discurs esbufegat, que es pot consultar des d’aquest dimarts, l’antic i futur primer magistrat va declarar “no és la victòria d’un clan”, referint-se a un ajuntament manat per la seua esposa, des de 1999, en relleu del mandat d’ell mateix, iniciat el 1995. Després d’haver criticat certa deformació de les realitats efectuada pels “mitjans de comunicació” majoritaris, Ferrand va expressar el desig de retrobar “un municipi en l’escala humana” que ha de “recuperar l’harmonia”. Però per enllà d’aquesta elecció que s’ha semblat a un simple tràmit administratiu, les ambicions del nou electe semblen existir fora de l’Ajuntament, tenint en compte la parafernàlia digital al seu servei. Molt còmode i actiu a les xarxes Facebook i Twitter, dotat d’un “canal de TV” a la plataforma de vídeos YouTube, l’escollit ha publicat aquest dimarts la seua revista de premsa. Tot jugant la carta de la transparència, seguint el model del seu cartell de ccampanya, format per candidats vestits de blanc, continua comunicant després de les eleccions, a través d’una secretaria postmoderna.
Aquesta actitud nova per a un batlle de la Catalunya del Nord permet pensar a altres anhels, al moment que es perfilen les eleccions legislatives de 2012 i les eleccions territorials de 2014, en acompanyament de les municipals. Del temps, s’hauria de plantejar la pregunta de la reintegració a la UMP del primer magistrat victoriós, si bé l’actualitat demostra la relativitat de les etiquetes. Aquesta situació afecta, entre altres personalitats, el president filosòficament socialista de la regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, posat al marge del partit de Martine Aubry, potser fins el 2014.
