La reelecció de Jean-Paul Alduy, suportat per la UMP, com a batlle de Perpinyà, amb un resultat contundent de 53,54%, el més alt de la seua carrera política, conclou quinze mesos d’inestabilitat. A la segona volta, aquest diumenge, el volum considerable de 4% de vot blanc tendeix a reafirmar la idea d’una lassitud de cara als cops baixos. La setmana passada, tres fets van demostrar la persistència d’un ambient nauseabund, el primer, dimarts passat, manifestat per la dimissió de dos candidats de la llista del socialista dissident Jean Codognès, en un canvi massa inesperat per ser neutre, que va mancar de tancar el pas de la llista de centre-esquerra al segon torn. Divendres, una informació segons la qual una candidata de la llista d’Alduy, ingènuament col•leccionista de documents electorals, havia estat sorpresa en possessió d’una desena de paperetes de vot amb el nom del seu candidat preferit, el diumenge de la primera volta, va fer estranyament el tomb de tot França, amb exageracions que portaven perfums de « mitjó ». La nit següent, un fullet anònim, molt dur envers Alduy i el procurador de la República Jean-Pierre Dreno, va ser repartit a Perpinyà, abans de l’obertura d’una enquesta per la policia. Uns fets greus, amb prolongaments que superen el marc polític i poden fer perdurar l’ambient dels darrers mesos.
